BORRAR EL PAISAJE.- Cristina Falcón Maldonado

Cristina Falcón Maldonado
BORRAR EL PAISAJE 
Candaya, 2014

Booktrailer



Calavernario (il·lustracions de Miguel Vilora), una estupenda expo per a veure, abans o després de la presentació del llibre. L’aventura de preparar-la i dur-la des de Veneçuela, dignes d’un relat. Jo vaig gaudir d’ell amb el cafè, després del dinar que es va fer quasi un sopar amb amics.

De Cristina ja coneixíem la seua Memoria errante.

En la presentació a Cuenca, l’editora va dir del llibre “memòria del desarrelament, però sobretot necessitat de resistir, resistir, resistir”.
L’autora (en referència a la influència dels Candaya i el seu quefer) va agrair-los “el acercamiento al reino de los libros y de los imposibles”.

Gent important ha dit la seua sobre el llibre:
- Ángel Luis Luján Atienza
- Jordi Llavina
- …
En la fitxa del llibre de la web de Candaya n’hi ha més…

I jo, sense cap pudor i parafrasejant a un altre dels grans de la tribu Candaya, perpetro una

AUTOPSIA DEL PAISAJE BORRADO

El llibre es divideix en sis capítols/parts/membres/ferides:

- SI LA VIDA… (17 poemes, de l’I al XVII)
- SI LA MUERTE… (23 poemes, deI XVIII al XL)
- SI MORIR… (11 poemes, del XLI al LI)
- SI LO QUE QUEDA… (11 poemes, del LII al LXII)
- SI LA NADA… (10 poemes, del LXIII al LXXII)
- SI… (13 poemes, del LXXIII al LXXXV)


1. AVÍS – CONFIRMACIÓ – ESPERAR – TÉMER… 

Cristina es posa sota el patrocini de la Pizarnik, iniciant el llibre amb un poema d’Alejandra. Tota una declaració de principis i una dedicatòria sublim.

Algú està per anar-se'n.
Sabem que se n’anirà.
Encara que l'absència ja hi era,
ja hi havia fet el seu niu,
volem que no s'hi acosti
el mar de fons,
encara que aguaiti.

XVI
Sobrevivimos a una mañana de noviembre
a lo que ni siquiera
nos atrevimos a temer.

Sobrevivimos todas las mañanas
heridos a traición
por la vida.
(pàg. 30)

2. UDOLAR V.S LLADRUCS...

No són sorolls llargs, són guspires,
no és un tro extens, són punxades.
Sense consol, o un consol fora de lloc o temps,
el que no es va fer, allò pendent.
I per futur, només la silueta minvant
de qui se'n va, la seva esquena petitoneta.

XXIV
Un poco más arriba del pulgar
la cicatriz que te hiciste
aquella tarde.
Aquella que escondimos.

Vuelve hoy
en esta mía
que ya nada invoca.
(pàg. 43)

Secrets compartits, i per ells dotats de sentit, que porten amb ells els morts.


3. EL FORAT

No quiero estar cuando no llames.
(pàg. 72 del poema XLVIII)

Marxar és curt,
només un sospir,
encara que torni molt a sovint
el moment,
el nus a la gola,
el buit ...

XLVII
Te acercabas a la luz
sabiendo que te haría antorcha

y amanecías siempre.
(pàg. 71)

4. I ARA, QUÈ! 

El dolor d'una altra, la que queda,
de qui vam heretar llaços
i dèries
i estimes ...

LV
Me siento a tu lado
como cuando en la infancia
necesitaba constatar
que mi última trasgresión
no había quebrantado nada entre nosotras.
 (pàg. 84)

LIX
Decías
que amabas de aquella tierra
hasta el polvo que levantabas al andar.

Heredamos cada palabra.
 (pàg. 88)

5. ATROPELLAR LA PLUJA

Fer maletes: bon viatge sense tornada.

XLIV
Este dolor que no envejece.
Este dolor que resiste.
Será siempre
mejor que el olvido.
(pàg. 98)

Lliurar-se a l'enyorança
submergir-se en un dolç sopor
que apaga una mica el mal,
que ho fa menys amarg,
més digerible.


6. SEGUIR

No me iré de aquí.
(pàg. 124 del poema LXXXIV) 

LXXXV
Escribo para salvarme
a sabiendas de lo inútil.

Ojalá me vuelva olvido.
(pàg. 125)

Seguir, amb les seves visites,
am el seu traure el cap
darrere un vidre o un perol.
Seguir sense.

Aquest llibre no és poesia, no només.
Cristina triga anys en cada llibre perquè el dolor prefereix anar i venir, dominar el temps i tornar el bleix per tornar a apoderar-se’n més tard.
Per això parlar d'ell és una autòpsia.
Aquest llibre no és poesia, no només.
Mesurar paraules, comptar versos, posar música al llenguatge... pot ser poesia.
Fer tot això amb la vida, ser sincera, mostrar l’ànima, contar estones, instants i anys... és Cristina.

N’hi ha un exemplar, dedicat als orfes per Cristina, que era per a un concurs dels nostres. Podeu demanar-lo en un comentari, i que sigui un sorteig qui decideixi.