divendres, 13 de febrer del 2015

BORRAR EL PAISAJE.- Cristina Falcón Maldonado



Cristina Falcón Maldonado
BORRAR EL PAISAJE 
Candaya, 2014

Booktrailer



Calavernario (il·lustracions de Miguel Vilora), una estupenda expo per a veure, abans o després de la presentació del llibre. L’aventura de preparar-la i dur-la des de Veneçuela, dignes d’un relat. Jo vaig gaudir d’ell amb el cafè, després del dinar que es va fer quasi un sopar amb amics.

De Cristina ja coneixíem la seua Memoria errante.

En la presentació a Cuenca, l’editora va dir del llibre “memòria del desarrelament, però sobretot necessitat de resistir, resistir, resistir”.
L’autora (en referència a la influència dels Candaya i el seu quefer) va agrair-los “el acercamiento al reino de los libros y de los imposibles”.

Gent important ha dit la seua sobre el llibre:
- Ángel Luis Luján Atienza
- Jordi Llavina
-
En la fitxa del llibre de la web de Candaya n’hi ha més…

I jo, sense cap pudor i parafrasejant a un altre dels grans de la tribu Candaya, perpetro una

AUTOPSIA DEL PAISAJE BORRADO

El llibre es divideix en sis capítols/parts/membres/ferides:

- SI LA VIDA… (17 poemes, de l’I al XVII)
- SI LA MUERTE… (23 poemes, deI XVIII al XL)
- SI MORIR… (11 poemes, del XLI al LI)
- SI LO QUE QUEDA… (11 poemes, del LII al LXII)
- SI LA NADA… (10 poemes, del LXIII al LXXII)
- SI… (13 poemes, del LXXIII al LXXXV)


1. AVÍS – CONFIRMACIÓ – ESPERAR – TÉMER… 

Cristina es posa sota el patrocini de la Pizarnik, iniciant el llibre amb un poema d’Alejandra. Tota una declaració de principis i una dedicatòria sublim.

Algú està per anar-se'n.
Sabem que se n’anirà.
Encara que l'absència ja hi era,
ja hi havia fet el seu niu,
volem que no s'hi acosti
el mar de fons,
encara que aguaiti.

XVI
Sobrevivimos a una mañana de noviembre
a lo que ni siquiera
nos atrevimos a temer.
Sobrevivimos todas las mañanas
heridos a traición
por la vida.
(pàg. 30)

2. UDOLAR V.S LLADRUCS...

No són sorolls llargs, són guspires,
no és un tro extens, són punxades.
Sense consol, o un consol fora de lloc o temps,
el que no es va fer, allò pendent.
I per futur, només la silueta minvant
de qui se'n va, la seva esquena petitoneta.
XXIV
Un poco más arriba del pulgar
la cicatriz que te hiciste
aquella tarde.
Aquella que escondimos.
Vuelve hoy
en esta mía
que ya nada invoca.
(pàg. 43)
Secrets compartits, i per ells dotats de sentit, que porten amb ells els morts.


3. EL FORAT
No quiero estar cuando no llames.
(pàg. 72 del poema XLVIII)
Marxar és curt,
només un sospir,
encara que torni molt a sovint
el moment,
el nus a la gola,
el buit ...
XLVII
Te acercabas a la luz
sabiendo que te haría antorcha
y amanecías siempre.
(pàg. 71)

4. I ARA, QUÈ! 

El dolor d'una altra, la que queda,
de qui vam heretar llaços
i dèries
i estimes ...
LV
Me siento a tu lado
como cuando en la infancia
necesitaba constatar
que mi última trasgresión
no había quebrantado nada entre nosotras.
 (pàg. 84)
LIX
Decías
que amabas de aquella tierra
hasta el polvo que levantabas al andar.
Heredamos cada palabra.
 (pàg. 88)

5. ATROPELLAR LA PLUJA

Fer maletes: bon viatge sense tornada.
XLIV
Este dolor que no envejece.
Este dolor que resiste.
Será siempre
mejor que el olvido.
(pàg. 98)
Lliurar-se a l'enyorança
submergir-se en un dolç sopor
que apaga una mica el mal,
que ho fa menys amarg,
més digerible.


6. SEGUIR
No me iré de aquí.
(pàg. 124 del poema LXXXIV)
 

LXXXV
Escribo para salvarme
a sabiendas de lo inútil.
Ojalá me vuelva olvido.
(pàg. 125)

Seguir, amb les seves visites,
am el seu traure el cap
darrere un vidre o un perol.
Seguir sense.

Aquest llibre no és poesia, no només.
Cristina triga anys en cada llibre perquè el dolor prefereix anar i venir, dominar el temps i tornar el bleix per tornar a apoderar-se’n més tard.
Per això parlar d'ell és una autòpsia.
Aquest llibre no és poesia, no només.
Mesurar paraules, comptar versos, posar música al llenguatge... pot ser poesia.
Fer tot això amb la vida, ser sincera, mostrar l’ànima, contar estones, instants i anys... és Cristina.

N’hi ha un exemplar, dedicat als orfes per Cristina, que era per a un concurs dels nostres. Podeu demanar-lo en un comentari, i que sigui un sorteig qui decideixi.

24 comentaris:

  1. Acabo de llevar-me, em connecto, llegeixo uns poemes que em deixen colpida de bon matí.... no sé com continuarà el dia...

    M'encantaria participar en el sorteig de l'exemplar de la Cristina. Gràcies, orfes, per donar-me-la a conèixer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'ets la prime, Silvia, estem encantats de la teva participació, gràcies!
      Tancarem el termini el proper 28 de febrer i farem el sorteig el diumenge 1 de març.

      Elimina
  2. Segueixo a casa refredadíssima i donant-li voltes al títol del meu proper poemari. Llegint a la Kamenszain, preparant els poemes per la revista Prisma (B.Aires) i entre un estossec i l'altre descubreixo a la Cristina Falcón. Gràcies per fer-ho possible! Agafo numeret pel sorteig... amb el teu permís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. porta vosté el numero 2 per al sorteig, i no oblidi beure molts líquids, benvolguda rosa maria!

      Elimina
  3. Original i poètica entrada, icr. M'hi puc apuntar jo també, al sorteig?

    ResponElimina
    Respostes
    1. per descomptat, elPac, porteu vós el número 3...

      Elimina
  4. Este otoño leí "Memoria errante", no puedo dejar de citar un poema:

    Los niños de mi calle
    no saben quién soy
    no saben que conozco
    el solar donde guardan
    celosamente los sueños

    que ese hueco en la pared es obra mía

    Y ese fantástico regalo que es el pequeño homenaje final al reino de soñadores, mancos, sabios y unos pocos enajenados. Sin duda este invierno leeré "Borrar el paisaje".

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs Rafa, el 4 és el teu número (garantia de satisfacció), i gràcies...

      Elimina
  5. Puc ser la número 5 ?
    Llegir versos que vénen i van i si Els orfes del Senyor Boix, els recomanen, ès èxit asegurat d'una plaent lectura !!
    pilar*

    ResponElimina
    Respostes
    1. clar que sí, pilar*, el teu número és el 5

      Elimina
  6. Borrar el paisaje es un libro sin fronteras, conjuro para que el recuerdo no se vuelva olvido y templanza para poder aguantar. Es un libro luminoso que recoge el alma...

    ResponElimina
  7. Magnífica poesia, Voldria participar en el sorteig d'un exemplar. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. benvolgut fran jota, el vostre número és el 6, gràcies

      Elimina
  8. I el "Anònim" del 16 de febrer? No té número perl sorteig. Gran comentari el seu

    ResponElimina
  9. en efecte, benvolguda Olga, un comentari "genial",
    gràcies pel seu amable comentari,
    però entenem que cal deixar de ser anònim per guanyar qualsevol concurs,

    ResponElimina
  10. "Heredamos cada palabra" diu la poeta i això mateix pensem molts lectors de poesia. Jo vull heretar les paraules de Cristina Falcón, començant per les d'aquest inspirador "Borrar el paisaje".
    Manuel Marín

    ResponElimina
  11. doncs benvolgut Manuel Marín, el 7 és el vostre número, i gràcies per participar...

    ResponElimina
  12. De nada sirve la calma
    si no hay sosiego

    de nada el paraíso
    si es sólo tránsito.
    (Memoria errante).
    Me apasiona como escribe Cristina Falcón. Me gustaría participar en el concurso. Un cordial saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El número 8 és per a vosté, Mar, i moltes gràcies pel tastet del llibre anterior (una altra joia de la Cristina, això no cal dir-ho).

      Elimina
  13. Poesia, bona poesia, pels bons lectors de poesia...

    A veure si hi ha sort...

    Gràcies!

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. porta vosté el número 9 per al sorteig, benvolguda Imma C., i gràcies per la seva companyia sempre encomanadora de lecturina al llarg dels anys...

      Elimina
  14. Aquests orfes són els nostres participants:

    1 - Silvia Mayans
    2 - Rosa Maria
    3 - elPac
    4 - Rafa Agus
    5 - Pilar*
    6 - fran jota
    7 - Manuel Marín
    8 - Mar Azabal
    9 - Imma C.

    i el sistema per saber qui guanya el llibre dedicat de la Cristina és el número final del sorteig de l'ONCE d'aquesta nit. Si acaba en zero serà el número penúltim, antepenúltim... si de cas...

    Molta sort i gràcies per la vostra participàció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El número premiat al sorteig de l'ONCE d'ahir va ser el 3: benvolgut elPac, enhorabona!
      Gràcies a totes/tots,
      i gràcies, Cristina Falcón, pel teu llibre.

      Elimina
    2. Oh! Mercés, icr (pel sorteig) i Cristina (pel llibre). Ara, em tornaré a llegir 'Borrar el paisaje' amb ganes renovades. Torne a donar-vos les gràcies...

      Elimina