Invasión
Ed. Candaya, 2015
Una nova intriga de David Monteagudo, un protagonista més aviat gris, en Garcia,
comença a veure coses estranyes, un increment inusual de reformes interiors a
les cases, la conversió d’algunes persones en gegants, la seva vida de parella
se’n va en orris... tot plegat passa en una vila mitjana, els penedesencs
identifiquem els espais, però podria passar a qualsevol lloc, a qualsevol
persona, tots som susceptibles de creuar la barrera de l’equilibri psíquic.
Monteagudo en explica la quotidianitat d’en Garcia fins al detall més mínim i en canvi va
desfullant a petites dosis l’abast de les seves al·lucinacions. Com si volgués
transmetre que per molt que els pensaments ens centrifuguin dins del cap, l’exterior
o sigui la descripció detallada que ens fa l’autor de les taules del bar, de l’ampolla
de la que veu, dels contenidors, del lloc de treball... sigui l’element
certificador, el que dóna certesa de què tot és real, l’àncora que ens lliga a
la realitat enfront de l’inabastable imaginació que ens podria portar a un
viure inventat.
I és tanta la inseguretat que pateix en Garcia que
decideix anar uns dies a veure la seva tia, a Galícia, un lloc on el món s’atura,
on el cervell para, tot és pau, plaer i amor amb gust maternal, un parèntesi
que el ressitua i li recorda qui és, que el connecta amb la terra, que li
permet fer front a la resta de la
novel·la, com si l’escriptor hagués necessitat oxigenar al seu personatge, oxigenar-se
ell.
El fenomen que observa en Garcia, de gegantisme creixent
al seu entorn, d’invasió de gegants, podria ser objecte de moltes anàlisis, més
o menys metafísiques o sociològiques, des
de que no som res com a individus, que ens deixem portar de manera indefectible
per les masses, fins a anàlisis més paranoiques de què som controlats i podem ser
modificats per algun ens/ser superior (ahir vaig veure Blade Runner), fins al
pensar que senzillament tot passa només dins del cap del protagonista, tot és
possible, caldrà que llegiu el llibre per esbrinar-ho o potser és inesbrinable,
la interpretació romandrà al lliure
criteri de cada lector. Segurament som envaïts cada dia.
No m’agradaria donar més pistes del què passa perquè crec
que bona part de la gràcia és precisament aquest joc de descoberta que, com en
la resta de novel·les de l’autor, capta la total atenció dels lectors i és que
si en una cosa destaca especialment el David Monteagudo és en la capacitat d’enganxar-nos
des del principi fins al final en totes les seves obres.
Enllaç a l'Editorial
A més a més, es tracta d'un llibre dedicat als orfes (enllaç aquí)
ResponEliminaPer culpa vostra... Amb ganes de lleegir-lo!!!
ResponEliminaUn llibre interessant. Una tia que vull per a mi. Mola llegir un llibre, i després anar als llocs narrats, buscar racons, tendes, protagonistes, històries paral·leles...
ResponElimina