dijous, 13 d’agost del 2015

PRINCIPI D'INCERTESA. Martí Sales

Principi d'incertesa
Martí Sales
Males Herbes ed.
2015
174 pàg.

"Diu que preguntar-se si t'estàs fent gran és el que envelleix més de tot."

Martí Sales és una de les joves veus catalanes amb més personalitat i futur (si no us ho creieu, agafeu aquest llibre i ja veureu!!); integrant de la famosa nissaga dels Sales; també traductor i músic. Ens presenta aquest "Principi d'incertesa", amb títol de príncipi físic, que sincerament  esperem que no sigui literalment un principi d'incertesa a l'escriptura i el procés creatiu al i del mateix autor...

En tot cas, el "Principi d'incertesa" que llegim és un recull de textos diferents. Primer hi ha un exercici d'estil molt potent que comença amb Samuel Beckett i acaba 17 pàgines després amb Jackson Pollock. Després hi ha el diari d'una estada de l'autor als USA que té desplaçament, la recerca d'idees, el jo i l'escriptura, cossos que es troben...
També hi ha algun text sobre principis de física, apunts de música, records a amics desapareguts, nits per la Barcelona profunda i molts moments que semblen principis d'assaig...
Però sobretot hi ha una manera de veure la vida i copsar-hi la poesia de l'existència; la fidelitat a les amistats i els amics, la tradició i la modernitat. Martí Sales escriu amb rampells de genialitat controlada, i en aquest títol que comentem, n'està ple de bons moments.

"Canvies de lloc per destruir la pròpia prespectiva i amb els bocins enlluernats pel que has viscut, fer-te'n una de nova, més calidoscòpica, que pugui captar la llum d'altres angles -canvies d'ulls, canvies d'idees, canvies d'ulleres-..."

"Els nostres cossos s'inscriuen, se subratllen, s'insereixen, es corroboren, s'alcen, es col·lapsen. Els nostres cossos s'alçuren. Els fem punta per escriure'ns millor. Tota escriptura és palimpsest i tota lectura la culminació d'una munió d'escriptures. Cos a cos, el desig no es pregunta, però els cossos hi responen. Com ens excita la mirada que es perllonga fins a la procacitat, o aquests llavis, de sobte tan tendres, o -i sempre- la voracitat d'una llengua que no s'esgota: la trempera..."

Un llibre que es fa curt i et deixa amb ganes de més!!
(Qui això escriu creu que aquestes noves generacions de joves escriptors, amb solvència contrastada com el mateix Martí Sales, que han anat creixent pas a pas, necessitarien ara un petit novel·lot que els confirmi i els consolidi com a realitats. Que deixin de ser promeses, es converteixin en presents i donin un petit "cop d'estat" a la narrativa (més aviat aburridota) d'aquest país...)

Ah!! I ull també a l'editorial Males Herbes!!!! Que amb poc temps ha anat creant-se un petit però compacte catàleg... A les vostres llibreries habituals estigueu atents a aquells petits puntets verds que hi ha de tant en tant (com si fossin males herbes...) enmig de les taules i les estanteries...
Puntets verds molt recomenables!!

1 comentari:

  1. "Eugène Zamiatin, un escriptor rus que al setembre podran llegir per primera vegada traduït al català, gràcies a la magnífica feina del segell MALES HERBES. La seva novel.la, Nosaltres, és una obra pionera i absolutament influent per al que després escriuran Aldous HUXLEY (Un món feliç) i George ORWELL (1984), ZAMIATIN va morir sol i desconegut a París el 1937..."

    a la columna Naps i cops de la periodista i poeta Anna Ballbona

    Imma C.

    ResponElimina