dilluns, 14 de setembre del 2015

YO TE QUISE MÁS. Tom Spanbauer

Yo te quise más
Tom Spanbauer
Literatura Random House ed.
2015
440 pàg.
Traducció de Cruz Rodríguez Juiz

Tom Spanbauer és com... ...és com el vaquer de Marlboro; de la literatura.
Te l'imagines així a ell. Amb la camisa de quadres i els texans; el barret posat i el farcell a l'esquena...
Esperant un autobús, en un encreuament de camins d'un paisatge desert, per agafar un autobús que el porti a Nova York.
I les seves novel·les són així. Aquest moment que el noi baixa del bus a la gran ciutat. L'encegament del lloc nou però amb l'il·lusió pel descobriment i pel que mig sap o haurà de saber.
Tant és com sigui l'Spanbauer, el què passa és que llegint les seves novel·les, és com si el veiessis a ell en els seus personatges que crea, sempre inoblidables, en novel·les robustes, seques, especials. Protagonistes que estan descobrint la vida i també a ells mateixos. Personatges que s'escapen de famílies absolutistes i severes. Que poden escapar-se de la família perquè corren més però no poden amb els records ni amb la culpa i els remordiments.

Si no coneixeu l'Spanbauer, potser una manera d'entrar a la seva obra és "El hombre que se enamoró de la luna" tendra i dura història fronterera amb nen protagonista [tinc 2 o 3 amics que fanàticament ens dirien que aquesta és la millor novel·la de tots els temps...], però és que llavors també té "La ciudad de los cazadores tímidos" preciosa novel·la d'iniciació al Nova York dels 80' o "Ahora es el momento", un altre relat de descoberta enmig de granges i furgonetes plenes de palla...

I aquest "Yo te quise más" (de títol inolvidable), que segurament és el cim, alt, altíssim, igual que els gratacels de Nova York o el mateix de la portada; apuja l'aposta amb una història d'amor impossible al NY de principi dels 80... Un aprenent d'escriptor enamorat d'un jove amic heterosexual (que també és nou a la ciutat) en aquesta constant, característica d'Spanbauer.
Tot explicat amb una sincera i realista primera persona per un relat que travessa dues dècades per arribar al final de segle quan el narrador acaba unit a una noia i com després tancant un triangle desquiciat aquesta noia es casarà amb el primer amic.

Spanbauer va captant l'esperit dels temps, els personatges i la ciutat amb aquesta història sorprenent i meravellosa (a estones dura) d'un protagonista que estima a un home però després a una dona; que són dues maneres d'estimar i voler ser estimat, al llarg del temps i els anys.

Impecable i implacable com només pot ser (hauria de ser sempre) la bona literatura!!

"... me sentía solo como únicamente puedes sentirte en esta ciudad. Rodeado de un millón de hijos de puta solitarios. Solo eres uno más. Has invertido tu tiempo para que así sea, has trabajado duro, has reclamado tu derecho..."

6 comentaris:

  1. caram, Toni, paraules majors! gràcies, de nou...

    ResponElimina
  2. ostres Toni, quina entrada... per tirar-s'hi de cap!

    moltes gràcies!!

    ResponElimina
  3. "El hombre que se enamoró de la luna" va ser un colp punyent als anys 90. A més a més, una bona novel·la que té moltes lectures. Una passada!:
    “Tú vives conociendo y comprendiendo que eres una historia que has inventado para mantener alejada a la luna. Y como sabes lo que es vivir sin una historia, te has vuelto un experto en historias y en el poder de las historias. ¿Qué es un ser humano sin una historia? –preguntaba. Es un niño mestizo y pervertido que persigue al pájaro teruteru, que mira por las ventanas a la gente que hay dentro, que mira a quienes creen que son, cómo les van sus historias… y cómo se las arreglan.”
    I dius que aquesta també és una preciositat? Doncs ja està tot dit!

    ResponElimina
  4. "Observando cómo son las cosas, las sombras, la luz, observando la belleza, intentando saber, volviéndose loco porque trataba de comprenderlo todo..."
    El hombre que se enamoró de la luna.

    ResponElimina
  5. Pac,
    Són diferents...
    "Yo te quise más" és més madura, més realista...
    Suposo que l'Spanbauer no l'hagués pogut escriure fa 20 anys...
    Resumint molt, és com si al "Hombre que se enamoró de la luna" hi havia màgia; al "Yo te quise más" hi ha veritat...

    Molt fan de l'Spanbauer, sempre!!

    ResponElimina
  6. em fareu llegir els dos...

    gràcies nois!

    ResponElimina