dilluns, 28 de setembre de 2015

És un decir - Jenn Díaz



Jenn Díaz
És un decir
Lumen, 2014

La Jenn Díaz torna a demostrar que té una veu literària preciosa, aquesta vegada la utilitza per donar vida a una nena a qui li maten el pare després de la guerra civil, ella només sap que l’han assassinat, el dia del seu onzè aniversari, darrera l’escola abandonada, no sap res més, ningú li explicarà res, al contrari la faran callar, la faran créixer de cop, faran que els seus dubtes i preguntes es converteixin en una pilota al pap, que va creixent amb ella.

La “pobre Mariela” és una nena llesta i amb les orelles obertes, per tant va captant i sumant informació fins a fer el relat complet de la mort del seu pare, del perquè de l’actitud de la seva mare i de l’especial relació que té amb la seva àvia.

A través d’aquesta absència, la Jenn fa un retrat d’una època, una època on els nens i encara menys les nenes, no tenen veu, on ser tres dones soles suposa una lluita diària, que cada d’una d’elles enfoca i resol a la seva manera. En el retrat també hi surt una societat petita i atemorida, on els silencis i els eufemismes conformen la manera de relacionar-se, de reaccionar davant la por, la misèria i el què diran.

I tot plegat en una primera persona, la Mariela, prematurament madura, amb una cadència dolça i alhora gens càndida, que comparteix amb la seva autora la força de les paraules.

“És un decir” confirma que la Jenn continua creixent com a escriptora, i fa augurar grans lectures, de fet aquesta és la seva penúltima novel·la i de la darrera, “Mare i filla” ja n’he llegit gran elogis.

De la mateixa autora en aquest blog, Belfondo.

4 comentaris:

  1. Boníssima entrevista:
    http://www.jotdown.es/2015/07/milena-busquets-y-jenn-diaz-la-maternidad-se-ha-convertido-en-la-nueva-religion-del-momento/

    ResponElimina
  2. He mirat l'enllaç de l'entrada que havíeu fet de Belfondo i hi posa "traductor: Ramon Rocamora". Què vol dir, que està traduït de quin idioma a quin? Pensava que aquesta dona escrivia només en castellà. O és que el R. Rocamora li havia traduït Belfondo al català...
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Emma, tens tota la raó, ja està arranjat, no sé pas què vaig fer...

      Elimina
    2. Ui, això em passa a mi bastant sovint. Gràcies de nou, miu, per la informació.

      Elimina