dilluns, 14 de novembre del 2016

MARIENBAD ELÉCTRICO. Enrique Vila-Matas

Marienbad eléctrico
Enrique Vila-Matas
Seix Barral ed.
2016
119 pàgs.



"Voy a los hoteles igual que empiezo novelas, para tratar de canviar de vida, para ser otro."

Enrique Vila-Matas és un dels escriptors contemporanis més especials, amb una obra molt personal i única però amb molts nexes i connexions amb altres obres i autors.
Dominique Gonzalez-Foerster és una reconeguda artista contemporània amb una obra també molt personal, un treball que té moltes connexions amb la literatura i que són l'inici per les seves obres.
"Marienbad eléctrico" és un recull de les trobades que han anat tenint i que ha derivat en alguns textos que Vila-Matas ha fet per alguns catàlegs de les exposicions d'aquesta artista francesa.

"Somos personas que, vistas desde fuera, pueden parecer aficionadas a llevar extrañas formas de vida; quien sabe, tal vez en el fondo las llevemos. Lo que sí es seguro que pertenecemos a esa clase de personas que dedican tanto tiempo a investigar el mundo que hasta se investigan la una a la otra.
   Tenemos algo de artistas pacientes y tenaces. Y la lentitud, el tanteo, las dudas, la insistencia, la perseverancia o el buen trato al arte de la conversación son algunas de nuestras señales distintivas"

Ara, a posteriori, sembla inevitable que s'hagin acabat trobant; però des que es van conèixer per casualitat, les múltiples afinitats que teníen de seguida van aflorar i una admiració mútua pels respectius treballs ha derivat en aquesta amistat i les idees que es van generant de les seves converses i trobades són reflexions que es converteixen en motors d'idees per futurs projectes.

"Marienbad eléctrico", que per la mida podria semblar un divertimento de Vila-Matas, acaba sent una mostra de les seves millors característiques. Text fragmentat, segueix l'interés per l'art contemporani (que ja vèiem en la seva anterior "Kassel no invita a la lógica"), erudició literària infinita i la retroalimentació amb altres autors: aquí, molt Robert Walser i Robbe-Grillet i el seu guió de "El año pasado en Marienbad" per Alain Resnais; aquesta barreja seva, ja característica de realitat i biografia amb una especiè d'assaig-reflexió, ens segueix presentant a un gran Vila-Matas en excel·lent estat de forma i sempre sorprenent que tot i aquell "Dublinesca" del 2010 semblava que podia haver esgotat el seus recursos, va saber reinventar-se sense canviar i seguir sent una sorpresa meravellosa pels seus lectors.

"En la mayoría de las obras de DGF que he podido ver, al igual que sucede en las de Walser, las tramas terminan por construir un relato que, por lo general, siempre acaba pareciéndonos que habla de algo distinto de lo que allí estamos viendo. Es como si ella buscara, a través del arte, la vivacidad que Walser sabía perdida: esa luz centelleante y velocísima de la que hablan a menudo los autores antiguos para contarnos cómo se enciende nuestra alma cuando, en un relámpago de bienaventuranza, creemos tocar con la mirada las cosas divinas."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada