QUÉ VERGÜENZA. Paulina Flores

Qué vergüenza
Paulina Flores
Seix Barral ed.
2016
291 pàgs.



Això dels premis té el seu què. Sobretot si el principal reclam d'aquest llibre és si va amb una faixa amb lletres molt grans que diu PREMIO ROBERTO BOLAÑO DE RELATO.
I dius: "Bueno, ha de ser molt bo... Perquè en cas contrari no s'haurien atrevit, dient-se Premi Bolaño..."
Llavors el llegeixes i veus que sí, que es mereix el premi (i molt més!)

No sabíem res de la jove Paulina Flores [d'un temps ençà trobo que molts autors bons ja són més joves que jo... O sigui que suposo que m'estic fent gran...] però publica un recull de relats que és excel·lent!!!
Des del primer, que dóna títol al recull i que va merèixer el premi, és boníssim i molt suggeridor, sense explicar gaire, amb només 20 pàgines ja hi ha 4 o 5 vides dibuixades...

Totes els contes són històries sobre joves i adolescents o narrats per elles i ells, que expliquen les vides adultes que els envolten. Vides trasbalsades per una malmesa economia i petites misèries qüotidianes.
Noies joves que aprenen què és la vida adulta, o anys més tard quan entenen les coses recordant el passat.

"Al menos eso es lo que pienso ahora, mientras camino otra vez hacia ninguna parte, tengo que aferrarme a eso, porque prefiero pasarme de lista a no serlo."

I tot això amb un to molt reposat i delicat. Sense estridències...
Tots els relats són molt bons; "Últimas vacaciones" és una història d'iniciació amb 2 o 3 moments inoblidables, i per exemple amb l'últim, de 90 pàgines, també està molt bé i podria ser "L'estranger" de Camus però dels millenials...

Paulina Flores és un nom a retenir i en Bolaño segur que estaria orgullós d'ella!

"Me carga lo especial, me carga que todo el mundo busque ser distinto y único. Yo quiero ser lo más común y corriente que se pueda."