dijous, 8 de desembre del 2016

El tallador de canyes.- Junichirô Tanizaki




Junichirô Tanizaki
El tallador de canyes
Traducció del japonès: Albert Nolla
El cercle de Viena, 2015


Un senyor, inopinadament (no diu res a la seva família), se'n va un vespre a veure la lluna, l'última de la tardor, a l'illa que parteix i uneix dos corrents d'aigua, fent d'aquest indret un lloc màgic que fa temps va ser utilitzat per a encontres de tota mena entres dames i cavallers...
El seu passeig comença en tren i continua en vaixell i a peu, entre paisatges delicats i sensuals, regat amb sake i llum de lluna, i per sobre de tot de poesia japonesa de segles passats que parla de la lluna, de la tardor, del riu, de la bellesa, de l'amor...
No consta que la família d'aquest senyor es preocupi per ell. Ell tampoc no ho fa per la seva família.
Entre les canyes, apareix una altre senyor, atret pel so de l'ampolla, buidada de sake, en caure, i pels versos que recita el nostre passejant cavaller mentre gaudeix de les vistes. A canvi de més sake, li ofereix contar el seu perquè anual d'anar a veure, ell també, aquesta meravellosa lluna. 
La nit ens farà caure entre les urpes del relat dels amors del seu pare amb dues germanes, farcit de privilegis i renúncies i els seus encontres: una història d'entrega i abandó, de generositat i inconsciència, de riquesa i de misèria i de desig, en un món no sempre fàcilment comprensible per a nosaltres els occidentals.
En la portada, un pardalet alimenta un altre.
Subtilesa japonesa amb el sabor del wasabi. Flor de cirerer i potetes de batraci fregides. Una delicatessen cruixent. 
Una traducció fluïda i respectuosa.
Jo no he entés el títol (ningú no talla canyes). Ningú me l'ha explicat.

2 comentaris:

  1. Sóc tan infeliç/tallant canyes lluny de tu./Quan hi penso,/la vida a la badia de Naniwa/se'm fa insuportable.

    Sempre hi haurà talladors de canyes vivint la infelicitat de ser lluny d'alló que estimen. Qui no és o ha estat, en definitiva, tallador de canyes que ha tingut ben prop una il.lusió que s'ha escapat i ara se'ns mostra rere murs que no podem enderrocar? Si ho oblidem, només ens cal sortir per camp obert una nit de lluna plena, potser ens haurem d'ajudar amb una mica de sake, però si tenim paciència segur que apareix el tallador, ni que sigui vestit de comerciant o de fill de comerciant. Però, no li pregunteu el perquè del títol, si ho feu, desapareixerà entre les canyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, Magda, gràcies, m'has regalat una altra lectura del llibre!
      I aquesta, perfectament comprensible per als occidentalets d'aquí!
      Que la lluna et sigui portadora d'il·lusions el 17 (i següents)!
      (I a la resta dels orfes, això no cal dir-ho!)

      Elimina