Han Kang
La vegetariana
Traducció al català de Mihwa Jo i Raimon Blancafort
:Rata_, 2017
Mini-ressenya d'un llibre gran.
La vegetariana és un llibre dur. Intens. Fort.
Parla de la violència, del desig, de la por, de la fam, dels arbres i les flors, del dolor, de la culpa...
Una dona ha tingut un somni una nit i canvia. I amb ella, el món. I nosaltres, que llegim.
Ens ho conten el marit, el cunyat i la germana. Yeonghye només parla per a contar-nos el seus malsoms, i molt poc. Però l'eix de la història és ella, la resta només son comparses.
Diu l'autora que no va voler donar veu a la protagonista. Però amb les veus dels altres, només hi és ella, al llibre.
Diu l'editora (Iolanda Batallé) que llegir la vegetariana et canvia. I es queda curta. T'obliga a reconstruir-te.
Diu la traductora de la primera versió al castellà d'Argentina que va quedar enlluernada. Estic d'acord: no he pogut deixar el llibre fins acabar-lo.
Tot el temps de llegir-lo (tota una vesprada) he pensat en les pel·lícules de Kim Ki-duk, el món coreà que em va fer estimar el seu cinema fa uns quants estius.
Tot el temps de llegir-lo (tota una vesprada de tardor, amb la seva miqueta de pluja i un poquet de fred) he vist colors, he olorat flors, he patit amb les dures converses, m'he angoixat, fins i tot m'he excitat.
Tot el temps de llegir-lo (tota una vesprada d'anar de la cadira al sofà) he gaudit la lectura.
De vegades buscar un llibre per a regalar té premi: el trobes per a tu. És xulo quan trobes llibres així d'aclaparadors. A la de l'aniversari i a la suggeridora, gràcies, noies, sou grans. Com el llibre.
Poques vegades un llibre m'ha causat tan d'impacte. L'evolució d'aquest personatge fins convertir-se en vegetal; les raons que la porten a buscar una sortida individual dins un món on el neo-capitalisme imposa una violència quotidiana soterrada i constant que té com a simbologia l'augment d'ingesta de carn i l'allunyament de la natura i de la sensibilitat; la manera con cada personatge que narra interpreta els fets i el demolidor testimoni fina de la germana. Excitació i angoixa, sí, i un no poder parar de llegir, també. És llegeix d'una tirada, dues a molt estirar i quan acabes l'única pregunta és: I ara, què en faig d'aquest dolor?
ResponEliminaAhir el vaig anar a buscar a la biblio... costa resistir-se amb aquestes recomanacions!
ResponEliminaGràcies cavaliere i Magda!
"Com una dona trencada es pot considerar amenaçadora?
ResponEliminaPer què la decisió de no fer mal a ningú resulta pertorbadora?
Per què l'amor condueix a la violència?"
(Iolanda Batallé, al llibre.)
M'ha encantat, a pesar de la immensa tristesa que desprèn.
EliminaA mi també m'ha agradat molt, coincideixo plenament amb la gran ressenya de Il cavaliere, i tot i la tristesa com diu elPac, i amb l'ara què? de la Magda.
ResponEliminaUna història sobre la coherència interna, sobre el respecte, sobre la independència, sobre la decisió de deixar de ser. Una mica com Bartleby, però enlloc de preferiria no fer-ho, preferiria no viure-la.