dilluns, 18 de desembre de 2017

Aquesta llibertat - Pierluigi Capello

Pierluigi Cappello
AQUESTA LLIBERTAT
Trad. Oriol Sánchez Vaqué
Catedral, 2017



“Aquesta llibertat” és la primera, i única diria, novel·la de Pierluigui Capello, poeta italià de la regió del Friül. De petit va viure en primera persona el terratrèmol que va devastar el seu poble, i pocs anys després va quedar paralític a causa d’un accident de motocicleta. 

El poeta ens parla de la seva infància, de l’abans i del després de què la terra tremolés, de la innocència, de l’enyor, de la por, de la comunitat, dels paisatges, del descobriment de la seva mirada poètica.  Ens parla de l’escola, de quan va baixar a estudiar a ciutat, de l’aprenentatge, de les emocions, de la soledat, de l’allunyament dels seus pares.

Ens explica l’accident, i la seva estada a l’hospital,  el seu cos mort, el seu cap viu, i com a poc a poc va anar reconeixent tot allò que no podia  moure. De com els llibres van esdevenir  les seves ales i la poesia les seves cames. 

És un llibre preciós,  desconeixia totalment l’autor, i vaig preferir acabar el llibre abans de fer-ne el buidatge a la xarxa.  Ara, en fer la ressenya, he  buscat poesia seva, i m’he assabentat de la seva recent mort, als 50 anys, i he sentit tristesa i dolor. Sorpresa d’aquesta tristesa, suposo que pel fet de ser un autor desconegut, he intentat buscar-ne els motius, com si calguessin, i he deduït  que potser era  el fet d’haver-me acompanyat els darrers mesos de poques lectures, quan ell encara era viu, convençuda  que  podria llegir moltes més novel·les seves, que ens quedava tota la vida per endavant per establir una relació autor/lectora, ves quines coses de pensar.  Però sobretot diria que he sentit tristesa perquè  la seva tendresa ha anat impregnant-me mentre el llegia, així com la seva valentia,  la seva humilitat, la seva delicadesa.  Ens queda la seva poesia, i el desig  de què la terra li sigui lleu.

Tastets:

"Allà on no hi ha cap direcció, tota direcció es concebible, cada punt de partida assenyala un punt d'arribada, cada punt d'arribada porta el so de les passes des de l'arrencada, llavors aferrem-nos a aquesta llibertat desesperada, sospesos entre la inquietud i l'abandó, entre l'empenta i la ineptitud. (...) ja està, hem triat, es pot marxar des d'aquí, des d'un punt qualsevol, el nostre" 

"Quan desapareix una persona estimada, la primera cosa que se'n va amb ella és la veu. Després, tot i que cal una mica més de temps, s'esvaeixen de la memòria d'un en un els trets del rostre; però només els trets que no compten, perquè els que defineixen una vida arrelen profundament en qui els recorda; finalment, el que més perviu són les accions, els petits gestos, la conducta que acompanya el tarannà d'una existència"

"Llavors agafes un cap del fil d'Ariadna que et porta a cercar primer els llibres que, mogut per qui sap què, vas treure dels prestatges. Per a cadascun hi ha un moment d'atenció mentre el fas girar entre les mans, d'alguns en toques suaument la coberta o el llom amb el tou dels dits i, tot seguit, quan estàs segur d'haver-los reunit tots, mires d'orientar la teva atenció cap a la biblioteca per detectar els espais encara lliures als prestatges. I s'ha de dir que sempre trobes  un lloc i sempre hi ha una vacil·lació a l'hora de posar-l'hi, un comiat que et reté, amb una incertesa incòmoda de qui no sap si tornarà a veure una cara coneguda i quan."


i un poema que ens hi apropa:

Da lontano
Qualche volta, piano piano, quando la notte
si raccoglie sulle nostre fronti e si riempie di silenzio,
e non c'è più posto per le parole
e a poco a poco si raddensa una dolcezza intorno
come una perla intorno al singolo grano di sabbia,
una lettera alla volta pronunciamo un nome amato
per comporre la sua figura; allora la notte diventa cielo
nella nostra bocca, e il nome amato un pane caldo, spezzato.

Pierluigi Cappello

5 comentaris:

  1. M'ha encantat, Anna. La prosa d'aquest llibre també és pura poesia, fins i tot en els moments més durs.
    A mi m'ha passat al contrari que a tu: com que ja havies parlat de la seua experiència de vida, se'm feia més dura la lectura, i no feia sinó informar-me d'ell a cada moment i mirar la seua foto que hi ha al llibre amb el seu ample somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. que bé que t'hagi agradat!
      un somriure bellíssim oi? i el missatge que ens deixa també.

      Elimina
  2. Després de molts llibres llegits, de nou un, recomanat en aquest blog nostre, que ofereix refugi en el contrasentit del dia a dia, pàgines que et fan somiar amb passar-te la vida llegint coses així, un recés aliè a l'odi, una bombolla de vida. Creo, Anna, que Aquesta llibertat és una troballa de l'altura de La llarga vida de la Marianna Ucria. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina meravella cavaliere que t'hagi agradat tant!!!
      i sí, també penso que està a l'alçada, cadascun al seu estil, però igualment vitals i poètics.

      Elimina
  3. Ha valgut la pena! Gràcies per la recomanació. Destaco especialment les pàgines que parlen de les paraules com a resposta a la mestre que els fa definir "paràsit". Són per emmarcar-les.

    ResponElimina