En aquest darrer canvi d'estació cap a les altes temperatures, he llegit quatre llibres, seguits i ben calents, sense haver-ho previst ni decidit, al voltant del tema de la salut mental.
Dos eren regals d'aniversari d'amigues també boges per la lectura. Els altres dos, fruit de la meva bogeria pels llibres de Minúscula.
Han estat quatre peripècies de patiment. Quatre experiències de gent que deu enfrontar la vida amb eines poc adients. Quatre estils molt diferents d'escriptura, però. Tots quatre un poc angoixosos però sucosos.
Jo, al meu pavelló estiuenc, tampoc no em queixo.
Jerusalem
Traducció del portugués d'Anna Cortils Munné
Quid pro quo edicions, 2018
Ressenya de Ramona Pèrez
Los palimpsestos
Minúcula - Micra, 2015
Fitxa de l'editorial
El pavelló núm. 6
Traducció del rus d’Àngels Llòria Anguera
Minúscula - Microclimes, 2017
Fitxa de l'editorial
El nebot de Wittgenstein
Traducció de Raül Garrigasait
Editorial Flâneur, 2017
Fitxa de l'editorial
Jerusalem:
El procés d'embogir. Les ajudes per part de la gent assenyada que no ha nascut per a rebre burles. El paper de l'atzar i les seves conseqüències.
Han dit de l'autor:
- No té dret a escriure tan bé als 35 anys, venen ganes de donar-li un cop de puny (José Saramago)
- La revelació més original de la literatura portuguesa (Enrique Vila-Matas)
És un llibre de sorpreses:
- la primera, copsar el títol
- la segona, trobar que l'embolic de noms dels títols dels capítols no ho és tant
- la tercera, sentir-te atrapat i no poder deixar de llegir
- etc.
Jerusalem és un regal d'aniversari ben encertat.
Parla de la salut mental, de la convivència, de perdre el nord, de recuperar la por, de sortir-se'n, de furtar fils i perdre'ls, de divorcis i revenges...
N'hi ha un capítol ple de relats de 'bojos' genial.
Presenta la memòria com a salvavides, com a necessitat, com a eix per sobreviure.
Jerusalem és una història que cal no oblidar.
Los palimpsestos:
La bogeria des de dins. Un senyor que escriu en una llengua feta pròpia (l'antàrtic) i és recolzat per un grapat d'escriptors que han escrit abans en unes altres llengües que no són tampoc les seves, davant de l' 'atónita mirada' d'una psiquiatra ben 'preguntadora'.
(L'Aleksandra Lun és polaca, i ha escrit aquest llibre en castellà.)
El pavelló núm. 6:
Trobar-se la bogeria sent psiquiatre. Deixar-se portar i ser inclòs a la llista. No queixar-se. Un metge avorrit que viatja tancant-se als hotels i deixa de treballar a un psiquiàtric per ser-hi client.
El nebot de Wittgenstein:
Quan el boig és un amic, i la teva salut tampoc no és molt bona. Acompanyar i gaudir la genialitat, encara que no fins a les últimes conseqüències.Un llibre delicat, amb una edició preciosa.
Hola,
ResponEliminano sé si dir que les poso a la llista o no, sí que puc dir que fa poc vaig llegir Les Defenses de Gabi Martínez. Es narra la història d´un neuròleg que es diagnosticat com a bipolar.
Veus com la família i la situació professional se´n van a la deriva. I et fa pensar que la persona és fràgil, podem ser a un cantó o a un altre. I tothom es mereix un respecte.
Amb el rerafons de la Barcelona social d´ara.
Són lectures que m´interessen per aprofundir en els trastorns i les malalties mentals. però hi ha moments que pateixo amb els protagonistes.
Imma C.
Uahhh quina ressenya, i quin tema.
ResponEliminaDe fet tot plegat volta sobre el mateix, a la vida vull dir...
moltes gràcies cavaliere!