dissabte, 7 de juny del 2014

A la platja de Chesil.- Ian McEwan






Ian McEwan
A la platja de Chesil
Traducció d'Albert Torrescasana
La butxaca -low cost- 2014



Diu la contraportada:
L'Edward i la Florence s'acaben de casar. De fet, s'han casat aquest matí mateix i ara tot just estan sopant a l'hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i per ells tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s'obre davant d'ells plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats...Amb l'estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partitr de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s'enfronten a una nova vida, l'obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l'art d'explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites.
Del senyor Ian McEwan ja coneixem Solar perquè ens el va presentar Toni.
I ens va avisar que és un d'aquests autors que t'agraden molt o no et diuen res.
A Will Schwalbe, l'autor d'El club de lectura del final de la teva vida, llegir A la platja de Chesil li va provocar no poder llegir cap altre llibre en uns dies, mentre es “recol·locava”.
És una novel·leta curta que distribueix en cinc capítols la incomunicació de dues persones que es troben, s'enamoren, es casen, inauguren la seva sexualitat i passen la resta de les seves vides.
Toni ens va explicar en ressenyar Solar el mestratge d'Ian McEwan per explicar i descriure el pensament dels personatges. Amb ocasió de les noces de l'Edward i la Florence, torna a disseccionar el caràcter i la psicologia de dues persones enormes, de vides complexes i grans expectatives per a les seves vides.
McEwan ens condueix a través del desacord dels protagonistes fins a una resolució pressentida des de l'inici: dos trens solament poden xocar si van per la mateixa via.
No sé si és un gran llibre, però mereix la pena dedicar-li una estona si no tens clar que en la teva parella es diu tot el que es pensa o la comunicació pot no servir per facilitar a l'altre/a la trobada.

8 comentaris:

  1. Em va resultar desagradable i alhora em va agafar amb força. McEwan és irregular, per mi. Solar m'enganxa i Caramel, gens.

    ResponElimina
  2. està clar que l'haurem de tastar per opinar!!

    gràcies icr!!

    ResponElimina
  3. Cavaliere: per mi, Mcewan és un dels grans. És veritat que és irregular, però té algunes novel·les prodigioses. En aquesta, l'escena del sexe i com explica la repulsió que sent ella després de, no té preu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és cert, Rafa, també és memorable la descripció de la casa del prota, o quan s'adona de la malatia de la mare...

      Elimina
    2. m'esteu fent moltes dentetes...

      Elimina
    3. Sí, Anna. Hi ha uns quants moments memorables a la novel·la i, molt bona, la dosificació de la informació del present (un dia) barrejada amb els records dels dos protagonistas; tot crea una gran tensió que esclata quasibé al final.

      Elimina
  4. L'anterior comentari és de Rafa M.

    (disculpa'm Rafa, he vist que el comentari estava repetit i l'he eliminat, però m'equivocat, per error he eliminat el que sortia el teu nom)

    Anna

    ResponElimina