BOUVARD I PÉCUCHET. Gustave Flaubert

Bouvard i Pécuchet
Gustave Flaubert
Proa ed.
1990
Pròleg, traducció i notes de Jordi Llovet
346 pàg.


El meu primer Flaubert!!!
Tothom m'ha dit que havia d'haver començat pel "Madame Bovary", que és la gran obra d'aquest autor francès; però no sé, a mi sempre m'havia cridat més l'atenció la història d'aquests dos personatges il·luminats que deixen la ciutat per anar-se'n al camp, fora de París, per anar provant diferentes ocupacions.
Això del primer Flaubert, és una mica com el primer petó. L'afrontes amb ganes, però també amb por; vols fer-ho bé però que tampoc sigui decisiu...
Té la força que tenen tots els clàssics, el gust del pas del temps i la inmortalitat...

Em guardaven a la llibreria una edició en castellà i de casualitat els mateixos dies en una parada de segona mà va i trobo aquesta edició en català, tapa dura enquadernada en pell, súper bon estat... Per només 3 euros!!!!!! De l'editorial Proa, que no sé perquè estan trigant ja a tornar a editar en butxaca (almenys) aquests clàssics que tenen descatalogats i amagats...

Ah!! I va amb un pròleg impecable del gran Jordi Llovet i al final, de propina, hi ha el "Diccionari de tòpics"de Flaubert, que funciona de complement a l'obra principal del volum.

Llovet contextualitza la figura de Flaubert a l'època, al seu país i a la literatura. Aquest "Bouvard i Pécuchet" va ser la seva última obra, de fet va morir sense acabar-la, i també està banyat pel seu accentuat sentiment antiburgès que sempre el va caracteritzar.

És la història d'aquests dos escrivents, que deixen les seves respectives feines a París, i que gràcies a una casual herència poden comprar una mansió al sud de França.
Allà, carregats de bones intencions però clarament incapaços i negats van provant diferentes especialitzats (agricultura, l'arboricultura, la jardineria, l'arquitectura de jardins, la tècnica de destil·lació,  la química, l'anatomia i la fisiologia humana, la higiene amb hidroteràpia, l'agronomia, la reproducció animal, geologia, paleolontologia, arqueologia, educació...) davant la incomprensió dels veïns i les autoritats.
Personatges còmics i sense maldat, profusament documentats gràcies a la informació que tenien disponible, van vivint tot un seguit de situacions delirants i còmiques (com si gràcies als llibres i manuals de l'època -Flaubert en cita molts de cada tema- no n'hi hagués prou per aprendre...), creant i patint multitud de disbarats per culpa d'aquests coneixements que pensen tenir...

Diu Llovet: "Flaubert, al qual agradava de qualificar-se a si mateix solitari "com un ós", ferotge "com un tigre" i mut "com un peix", opinava que tot el que escau a la majoria -a la massa- ha de ser per força una ximpleria, i que és responsabilitat d'un escriptor edificar una literatura que, al mateix temps que reprodueix amb exactitud, versemblança i fiabilitat una situació històrica determinada (...) té el deure "artístic" d'incloure, en aquesta mateixa presentació dels fets, tot el que constitueix, per dir-ho així, el seu "negatiu mitològic", és a dir, en el cas que ens ocupa, la vulgaritat i l'estupidesa de la classe burgesa, optimista i devota del progrés del seu temps..."

"Bouvard i Pécuchet" va ser un fracàs comercial i mal entès en el moment de la seva publicació a França, però a tall anècdòtic, va ser també, per exemple, un títol de capçalera de Walter Benjamin i de Franz Kafka...