dilluns, 20 d’octubre del 2014

BOUVARD I PÉCUCHET. Gustave Flaubert

Bouvard i Pécuchet
Gustave Flaubert
Proa ed.
1990
Pròleg, traducció i notes de Jordi Llovet
346 pàg.


El meu primer Flaubert!!!
Tothom m'ha dit que havia d'haver començat pel "Madame Bovary", que és la gran obra d'aquest autor francès; però no sé, a mi sempre m'havia cridat més l'atenció la història d'aquests dos personatges il·luminats que deixen la ciutat per anar-se'n al camp, fora de París, per anar provant diferentes ocupacions.
Això del primer Flaubert, és una mica com el primer petó. L'afrontes amb ganes, però també amb por; vols fer-ho bé però que tampoc sigui decisiu...
Té la força que tenen tots els clàssics, el gust del pas del temps i la inmortalitat...

Em guardaven a la llibreria una edició en castellà i de casualitat els mateixos dies en una parada de segona mà va i trobo aquesta edició en català, tapa dura enquadernada en pell, súper bon estat... Per només 3 euros!!!!!! De l'editorial Proa, que no sé perquè estan trigant ja a tornar a editar en butxaca (almenys) aquests clàssics que tenen descatalogats i amagats...

Ah!! I va amb un pròleg impecable del gran Jordi Llovet i al final, de propina, hi ha el "Diccionari de tòpics"de Flaubert, que funciona de complement a l'obra principal del volum.

Llovet contextualitza la figura de Flaubert a l'època, al seu país i a la literatura. Aquest "Bouvard i Pécuchet" va ser la seva última obra, de fet va morir sense acabar-la, i també està banyat pel seu accentuat sentiment antiburgès que sempre el va caracteritzar.

És la història d'aquests dos escrivents, que deixen les seves respectives feines a París, i que gràcies a una casual herència poden comprar una mansió al sud de França.
Allà, carregats de bones intencions però clarament incapaços i negats van provant diferentes especialitzats (agricultura, l'arboricultura, la jardineria, l'arquitectura de jardins, la tècnica de destil·lació,  la química, l'anatomia i la fisiologia humana, la higiene amb hidroteràpia, l'agronomia, la reproducció animal, geologia, paleolontologia, arqueologia, educació...) davant la incomprensió dels veïns i les autoritats.
Personatges còmics i sense maldat, profusament documentats gràcies a la informació que tenien disponible, van vivint tot un seguit de situacions delirants i còmiques (com si gràcies als llibres i manuals de l'època -Flaubert en cita molts de cada tema- no n'hi hagués prou per aprendre...), creant i patint multitud de disbarats per culpa d'aquests coneixements que pensen tenir...

Diu Llovet: "Flaubert, al qual agradava de qualificar-se a si mateix solitari "com un ós", ferotge "com un tigre" i mut "com un peix", opinava que tot el que escau a la majoria -a la massa- ha de ser per força una ximpleria, i que és responsabilitat d'un escriptor edificar una literatura que, al mateix temps que reprodueix amb exactitud, versemblança i fiabilitat una situació històrica determinada (...) té el deure "artístic" d'incloure, en aquesta mateixa presentació dels fets, tot el que constitueix, per dir-ho així, el seu "negatiu mitològic", és a dir, en el cas que ens ocupa, la vulgaritat i l'estupidesa de la classe burgesa, optimista i devota del progrés del seu temps..."

"Bouvard i Pécuchet" va ser un fracàs comercial i mal entès en el moment de la seva publicació a França, però a tall anècdòtic, va ser també, per exemple, un títol de capçalera de Walter Benjamin i de Franz Kafka...

7 comentaris:

  1. Toni,

    Una gran entrada!! i felicitats, molts encara no hem fet el primer Flaubert

    ResponElimina
  2. Rafa,

    Quan pugui aniré per la "Madame Bovary"...

    Em queden encara tantes coses per descobrir... I tant poc temps...
    Molaria poder tenir 2 o 3 vides més per poder-ho llegir tot!



    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest Bloc: http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com.es/2011/02/madame-bovary-gustave-flaubert.html

      Elimina
  3. recordo que el vaig regalar quan en van parlar a LHDL, un regal enverinat d'aquells que penses que algun dia demanaria per llegir...encara no ha arribat el dia... jo Flaubert tampoc, encara...

    avui li deia al meu fill petit ue els dies haurien de tenir 48 hores per poder molt més allò que ens vingués de gust, i ell que és molt matemàtic, m'ha respost: Mare, l'ompliries proporcionalment a com ho fas ara, i et tornaries a queixar...( 8 anys i quanta saviesa), evidentment li he dit que no... que tindria més temps per llegir... però segurament té més raó ell.

    ResponElimina
  4. Molt bona entrada, Toni.
    Si et decideixes a llegir "Mme. Bovary", ja veuràs com, en un registre diferent, Flaubert també fa exactament el que diu Jordi Llovet: explicar amb versemblança una situació històrica i aplicar-li el seu"negatiu mitològic".

    ResponElimina
  5. LA PROPERA FESTA DEL LLIBRE SERÀ DE COLOR CARBASSA!

    Cinquanta anys del rellençament d´Edicions Proa

    Exposició a la biblioteca Jaume Fuster de BCN.

    Bouvard i Pécuchet és un exemple de PROA, la de color Carbassa, a més amb temps de carabasses. Llibres de qualitat, ben editats.

    Imma C.

    ResponElimina