I gaudim. I no voldríem que mai acabara. I paladegem cadascuna de les seues frases.
Dosem els moments de lectura perquè duren més. Els allarguem. Tanquem els ulls per a sentir com reverberen les paraules com els vil·lans en un migdia d'estiu.
A voltes un llibre és més que les seues pàgines. A voltes ens porta de la mà i ens demana fidelitat i compromís. A voltes un llibre és un amant exigent que demana molt però facilita el nostre lliurament a fons perdut.
Llavors sentim que hem descobert la perla amagada, el tresor enterrat. I cal cridar als amics i 'deudos', a professors i 'followers' per a celebrar-ho, perquè ho llegeixen també, perquè els ocórrega com a nosaltres, perquè gaudisquen com hem fet nosaltres.
No ens agrada encendre espelmes i amagar-les sota del llit...
Hi estic només relativament d'acord. D'acord en la sensació que ens provoquen alguns llibres, ens transporten a altres bandes, i això passa més o menys amb totes les lectures, però en alguns casos, la intensitat és tan forta que la percebem gairebé de manera física. Ara bé, això és el que ens fa el llibre a nosaltres, no té per què fer-li a ningú més, coneguts o saludats, i encara menys a desconeguts. No hi ha cap llibre que es pugui recomanar cegament, perquè ens equivocarem. Els llibres es recomanen pensant en la persona que l'ha de llegir, no en què ens ha fet sentir a nosaltres. Per sort, cadascú té el seu propi gust, per això no hi ha llibres per a tots. Compte amb aquesta emoció, que no ens encegui massa, que podem jugar una mala passada a algú.
ResponEliminaAi Xexu, no estic d'acord amb les teves darreres frases, no veig incompatible dir als quatre vents que un llibre ens ha emocionat i saber que segur que no agradarà a tothom. De fet, als que ens agrada que ens recomanin llibres anem coneixent als recomanadors en funció dels llibres que ens han recomanat, i acabes sabent qui té una sensibiltitat i gust semblant als propis i qui no, per tant, arriba un moment que saps amb gran probabilitat si un llibre que et recomanen t'agradarà o no. I, de totes maneres, si el recomanes i a l'altra persona no li agrada, no passa res, llegir mai és una mala passada, crec.
EliminaIl cavaliere, a més a més, és un gran preceptor de llibres i d'altres emocions!
M'encanta cavaliere!! comparteixo les teves sensacions plenament!
ResponEliminaGràcies, Xexu i Anna, crec que teniu raó, a voltes ens podem equivocar, però no passa res:
ResponElimina- els angelets volen i només la terra predisposada farà germinar la llavor,
- cada dia tinc menys por a equivocar-me, ja tinc una certa experiència i m'equivoque super-bé,
- m'encanta compartir el que m'emociona...
Per cert, aquesta aportació meua a les Vivències lectores respon al goig de llegir un llibre recentment comentat al blog, que no em cansaré de recomanar: "Aquesta llibertat" del Pierluigi Capello és una passada total...
Vivències lectores, i tant.
ResponEliminaQuan un llibre m´agrada mooolt, em posaria en un speakers´ corner i vinga cantar les excel.lències del llibre en qüestió.
Un llibre pot emocionar, agradar, fer somiar, entretenir, il.lustrar,
Hi ha diferents nivells literaris, i una acaba veient qui recomana i si va amb la mateixa ona.
Uns contes que m´han entusiasmat de la Caterina Albert, la Víctor Català, De Foc i de Sang
Per temàtica i la riquesa del llenguatge.
Imma C.
Perquè tampoc no m'agrada encendre espelmes i amagar-les sota el llit. Perquè també m'agrada, necessito, compartir. Perquè al descobrir perles, o no, al descobrir ni que sigui un petit text "lletra escrita" que em fa dir "sí, és això" em cal cridar els amics, les amigues, aquells i aquelles que des d'una mateixa onda potser també diran "si és això" potser també, tal volta, tindran amics i amigues per cridar. Per tot això copio l'enllaç i l'enganxo al whatsapp del nostre petit club de lectura, el del nostre poble petit. I parlarem, potser, quan ens trobem dels plaers dels llibres, del que passa quan descobreixes una perla, de si és o no perla el llibre darrer que hem llegit. I jo diré que sí que ho era, que "El desert dels tàrtars" és una joia imprescindible.I sé que algú més també ho dirà, també tindrà ganes de "cridar-ho". I sé que algú altre arrufarà el nas amb un "no n'hi ha per tant". I tot plegat serà fantàstic perquè no és bo amagar les espelmes sota el llit, perquè ens agrada traspassar escalforetes. Perquè som lectors i lectores humanes!
ResponEliminaEs clar que també discriminem, és clar que sabem a qui recomanar i a quines recomanacions fer cas, no perquè siguin millors, senzillament perquè som de sensibilitats semblants. Per això si el cava, el pac i l'anna diuen "Aquesta llibertat" cal suposar que la Magda molt aviat haurà de fer una visita a la llibreria.
Gràcies per aquesta llibertat que es descobreix amb vosaltres. I per la recomanació, naturalmen. "Aquesta llibertat" és una delícia, una joia
ResponEliminaComprat, llegit, recomanat i passat, ja no sé qui el té. Això m'encanta.
Com me n'alegro Magda!!!
Elimina