Cicatriz | Sara Mesa

Sara Mesa
Cicatriz
Anagrama, 2015

Sara Mesa narra una relació virtual, entre un home, Knut, i una dona, Sonia.  Una relació obsessiva que comença en un xat literari, una dona curiosa i avorrida del seu dia a dia, un home estrany i misteriós amb ganes d'interactuar, i molts llibres pel mig.

La novel·la retrata una relació de domini i manipulació a distància, veiem com creix la teranyina i com la víctima s'hi va instal·lant per voluntat pròpia, amb intents d'escapada, aixó sí. L'afalac i la crítica, l'exigència i la condescendència, el control i la manipulació.

La víctima, però, tampoc és innocent del tot, i aquí rau, al meu entendre, un dels punts forts de la novel·la. Dos personatges complexes, fent-se difícil no prendre partit, sentir basarda, antipatia o hostilitat cap al protagonista masculí.

L'autora desgrana la virtualitat, la distància física, la soledat, la màscara, la insatisfacció, el buit, la vanitat, la mentida, per tant, molts dels elements que configuren  les relacions a través de les  xarxes socials. Per tal de transmetre al lector, aquesta atmosfera virtual, l'autora utilitza la lletra cursiva per separar el relat del narrador, del text que escrit pels propis protagonistes, la tècnica s'escau i facilita la lectura i entrar en aquest clima obsessiu que atrapa des de la primera pàgina.

La novel·la m'ha agradat, sense arribar-me a entusiasmar, reconec que està ben escrita, que els personatges estan ben construïts, que aconsegueix transmetre l'obsessió, i no et deixa gens indiferent, inclús dies després, però diria que li falta un punt de profunditat. Primera lectura d'una obra de la Sara Mesa, i estic convençuda que no serà la darrera.

"Eres la única persona que conozco a la que considero mi igual en el terreno del intelecto, le dice. La única con la que me apetece compartir mis lecturas. Él asume el papel de guía literario y ella se deja conducir con complacencia"

"Reconoce que se siente halagada. Hay algo seductor en esa conquista paulatina - que gana cada vez más y más terreno- a través del regalo. Pero está confusa. En realidad no tienen un interés especial por esos libros; tampoco siente una verdadera curiosidad por Knut. Lo que la atrae es sentirse destinataria de su atención. Su modo de acercarse es radicalmente diferente a todo lo que había conocido hasta ahora."