Secundaris | Núria Cadenes

Núria Cadenes

Secundaris

Comanegra, 2018

A la Barcelona de 1992 hi van passar coses molt importants, molt internacionals, molt transformadores, moltes persones es varen sentir especials, el centre del món. De tot això no va la novel·la, al contrari, ambientada al Turó de la Peira, de la transformació que parla és de la d’un barri que es feia miques per culpa de l’aluminosi, per culpa de l’heroïna, per culpa de la falta de recursos.

Parla de sacrificis personals, de trampejar la vida, d’insatisfaccions, de lluites personals, de traumes, de malalties, de lectures. I ho fa a través de personatges que ens permeten veure fotografia d’una realitat gens olímpica, amb una trama misteriosa que ens anirà fent pujar i baixar del Turó, i entrant i sortint de Wad-Ras, perquè d’això també va la novel·la, d’estades a la presó, de veritats, de mentides i de misteris.

El llibre forma part de la col·lecció “Matar al monstre”, set novel·les independents amb 3 condicionants comuns, el lloc, Barcelona, un any concret, entre 1818 i 2018, aquest s’ambienta l’any 1992, i l’aparició d’un mateix personatge secundari.  Elements aquests que ben segur han suposat un repte afegit a l’autora.

És el meu primer tast literari de la Núria Cadenes, i he de dir que m’ha agradat molt com escriu, l’ús de la llengua, el ritme, la proximitat que sap crear entre el lector i l’escriptura, pessics d’amargor, de desencís, de poesia, una certa nostàlgia de barri i alhora l’ofec per falta d’oxigen. Ben segur que  repetiré l’experiència.

“(...) ho va aprendre de petit, mirant-se la mare, i troba que és una tasca relaxant, treure l’ou de fusta de la capsa de fils, encertar un to de gris, o de marró, que no hi cridi gaire l’atenció, respirar a poc a poc i anar reconstruint la trama que s’ha aprimat tant, teixir fins que el forat quedi tapat, dens, més espès fins i tot que el que hi havia.”