Un jardín en Venecia | Frederic Eden

Frederic Eden
Un jardín en Venecia
Traducció al castellà de David Cruz
Gallo Nero, 2019




La llibreria París-Valencia té quatre seus a València. Una d'elles es passa el dia mirant l'estàtua del Jaume primer, al Parterre, una plaça-jardí amb arbres del segle passat grandíssims, i palmeres, i una fonteta deliciosa, que acull l'homenatge del poble valencià a la data del 9 d'octubre (i algunes vergonyoses contra-manifestacions, tot s'ha de dir). La tenda fa cantó amb el carrer de l'Olivera, un carreronet molt estret il·luminat pels aparadors de la llibreria.

Dijous vaig passar per aquest indret, tafanejant les façanes del centre de València, un dels meus passatemps més entranyables, de camí a les meves ocupacions italianitzants. I allà baix, al més baixet dels prestatges, unes fulletes i un nom de poble em van cridar 'vine aquí, vine'.

I vaig anar-hi. I el vaig fullejar. I me'l vaig endur.

I l'he llegit en un sospir, perquè és molt suau, molt tranquil, molt senzill.

Un home es cansa de tanta bellesa vivint a Venezia, ens diu, de tanta aigua. I demana al seu gondoler que li busque un jardí a la ciutat. Aquest, inopinadament, el busca i el troba. L'home cansat de l'aigua i la bellesa, amb els anys, amb aigua i bellesa crearà un jardí, el més gran de Venezia, al seu estil anglés i pacient.

És un llibre editat per primera vegada al 1903. Ara el jardí roman tancat al públic, encara que continua fent la seva tasca de netejar el cel de la ciutat dels canals. És un llibre pensat per als amants de la natura, de les creacions intrèpides, de la lluita per l'art. Una llaminadura bonica per a fer boca, abans d'emprendre el vol cap a la llacuna veneta.

Ubicació del jardí
Fitxa del llibre (web de Gallo Nero)