El libro de los susurros.- Varujan Vosganian

Varujan Vosganian
El libro de los susurros
Trad. Joaquín Garrigós
Pre-Textos, 2010



Un llibre salvatgement civilitzat.
Una prosa cruament cuinada.
Un segle pel qual hem caminat de molt diferents maneres.

"Nosotros no nos diferenciamos por lo que somos, sino por los muertos a los que cada uno llora", dijo mi abuelo Gabaret. (Cita d'inici)

He assenyalat més de quaranta llocs per a rellegir (amb etiquetes grogues): a vegades frases genials, a voltes paràgrafs sencers, algun inici de capítol les primeres pàgines les quals es tornen imprescindibles, una frase final escruixidora...

Dels armenis havia sentit el nom. Poc més.
De Romania conec els èxodes, que encara succeeixen. Poc més.

Amb "El libro de los susurros" he recuperat el vertigen de la història, les anècdotes que t'exigeixen saber més i la por a descobrir l'abisme del segle XX.

El llibre està escrit amb la lògica discursiva de l'Est: la història no és una línia recta, sinó una espiral que vas recorrent cap a dins, voltes i voltes que et porten al moll, un centre que tu construeixes perquè ningú no t'ho dóna fet.

Hi ha pàgines que et colpegen fort. Moltes. Algunes per la seua bellesa (la del que t'expliquen o la de la manera com t'ho expliquen). Unes altres per la seua violència, per la sang que tenyeix el llibre.
"El libro de los susurros" és un llibre dins d'un altre. És la història d'un poble viscuda des de dins, comentada en veu baixa precisament perquè se senta bé, amagada als xiquets perquè la troben, ocultada als opressors per a sobreviure.
És el llibre dels morts, el llibre dels vius que porten el seu propi testament entre la pell i un esmòquing desgastat, el llibre dels xiquets que juguen amb les fotos i el seu avi per a no oblidar i exigir memòria als altres.

El text de la sobrecoberta no t'ajuda abans del llibre. Llegit després, et fa reconèixer el que has vist entre les seues línies: la història d'un segle que hem viscut incomplet, un segle que

"Así, en lo que respecta a sus cuentas con la muerte, de todos los siglos cristianos, el vigésimo resultó ser el más pródigo".

Diu l'editor:

"El lector se halla ante una novela que al mismo tiempo es documento histórico, poema en prosa, fantasía y realidad conmovedora. Quizás algun día se considere incompleta una historia del siglo XX si no incluye en su contenido páginas de El libro de los susurros."

Crec que té raó.