PERSONAJES DESESPERADOS. Paula Fox

Personajes desesperados
Paula Fox
Aleph Ed.
2012
175 pàg.
Trad. de Rosa Pérez Pérez

Feia temps que anava darrera d'aquest títol, molt recomenat per David Foster Wallace, Jonathan Lethem i Jonathan Franzen (que també hi posa el pròleg); exhaurit durant anys i ara l'Aleph reedita (junt amb altres títols cèlebres del seu catàleg... ULL: també "El hombre que se enamoró de la luna" de Tom Spanbauer!!!!!) per celebrar el desè aniversari del naixement de l'editorial.

Un matrimoni americà benestant, a la cinquantena, se li desencadenen els esdeveniments quan un gat rodamón mossega la mà de la senyora.
Aquest acte inesperat i aleatori fa que la seguretat i estabilitat emocionals que se li suposa a la parella s'esquerdi irremediablement.
De fet, el matrimoni entesos com a personatges, podrien ser com aquells castells de sorra que els nens fan a la platja arran de mar però a mida que van arribant les ones i banyant el castell, aquest es fa fonent de mica en mica... Doncs escena a escena l'home i la dona, es van desmontant i enfonsant en la desesperació, en un barri que els supera i d'uns actes que no poden controlar...

Paula Fox escriu com els àngels però amb un estil sec i dur. Carregat d'adjectius, moltes vegades dos dins la mateixa frase i amb moltes comparacions i metàfores...
Ex: "Era como una estación de autobús, como un solar abandonado, como el pasillo de un viejo vagón de tren, de un andén de metro, de una comisaría. Combinaba la cualidad transitoria, el ambiente desaliñado de una terminal pública, con el terror que se respira en una parada intermedia de la ruta al desastre..."

Emocionalment duríssima i una petita obra mestra!