UN DIA D'ELECCIONS

ITALO CALVINO
Un dia d'eleccions
Traducció de Xavier Lloveras
labutxaca (Edicions 62), 2012
81 pàgines

Text de contraportada

El protagonista d’aquesta novel·leta extraordinària, Amerigo Ormea, fa d’interventor per un partit d’esquerres. Passa, doncs, moltes hores en un col·legi electoral, situat a l’interior d’una cèlebre institució religiosa de Torí: la Petita Casa de la Divina Providència, també coneguda amb el nom de Cottolengo, que és un hospici enorme destinat a donar asil a gent disminuïda, deficient i deforme. Quan surt de casa a quarts de sis del matí i comença a entomar la pluja, l’Amerigo no té manera de preveure fins a quin punt l’experiència al·lucinada d’aquest dia d’eleccions canviarà la seva manera de concebre el món, la política i la vida mateixa.

La vaig comprar el passat mes de setembre, just abans de la convocatòria de les darreres eleccions catalanes, i ho vaig fer per diversos motius, per mi era un llibre Italo Calvino totalment desconegut, primet d'aquells que et permet entrellegir entre altres obres, en aquells moments em proposava començar el Jo Confesso, he fet un munt de vegades d'interventora d'un partit d'esquerres, i com el protagonista del llibre cada vegada em qüestiono més coses. Tot i ser un llibre curtet em va costar trobar temps per dedicar-l'hi.

 És un llibre dur, fosc i humit, però també destil·la  la ironia i el sentit de l'humor de Calvino; fa una crítica brutal  al sistema electoral. A l'Amerigo  li toca fer d'interventor al Cottolengo, que és com una ciutat emmurallada que dóna cabuda a una institució de l'Església on hi viu gent amb tot tipus de patologies psíquiques i físiques, persones de qui només  l'Església se'n faria càrrec, i especialment les monges (al llibre surten monges molt bones i monges molt dolentes de les que manipulen el vot).

El fons del llibre és una crítica al comportament dels partits envers als  electors, us podeu imaginar a qui votava la majoria d'habitants del Cottolengo, en la mesura que era una institució cristiana i la majoria dels votants anaven acompanyats d'alguna monja i de tant en tant el capellà feia acte de presència per tal que ningú es despistés.

No es fa difícil relacionar els habitants del Cottolengo amb els de fora, Calvino esmenta "la humanitat obrera... també privada d'alguna cosa de la seva plenitud" per tant  és fàcil imaginar que molts  votants fora muralles,  es deixen portar de la mateixa manera que els pacients del Cottolengo. Especialment dur és el capítol dedicat al vot dels més desvalguts i els estira i arronsa del nostre interventor per tal de garantir que els votants tenien suficient  capacitat per pensar el què feien, sense entrar a qui votaven.

El personatge de l'Amerigo  desprèn un aire d'inconformisme resignat, inclús en la seva vida més íntima. Afortunadament és un home cultivat, que llegeix, que raona, que analitza el que veu, i el llibre està farcit de les seves reflexions, la majoria entre cometes!

"De jove, havia estat de lectures desordenades, mai assaciat. Ara la maduresa el portava a reflexionar i a evitar el superflu. ..."

"La humanitat arriba on arriba l'amor; només té les fronteres que hi posem"

"Som com la Caputxeta Vermella visitant l'àvia malalta"..."Potser, un cop oberta la cortineta, ja no hi trobarem l'àvia sinó el llop"."Tota àvia malalta sempre és un llop"

"La ciutat de l'home faber... corre sempre el risc de canviar les institucions pel foc secret sense el qual no es funden les ciutats ni es posen en moviment les rodes de les màquines; i en defensa de les institucions, sense adonar-se'n, es pot deixar que s'apagui el foc"

Curiosament estic llegint "Els Papers pòstums del Club Pickwick", de Dickens, on també hi ha reservat algun capítol a unes eleccions, i la conclusió evident és que la humanitat això d'avançar en la transparència i la qualitat democràtica no ho porta massa bé, ni fa 200 anys, ni fa 50 anys, ni molt menys ara... potser  l'afirmació de l'Amerigo de "tota àvia malalta és un llop" es podria fer extensiva a tota la humanitat malalta o no.

Per reflexionar.