El jazmín y la noche. Poesía reunida (1981-2011).- Almudena Guzmán

Almudena Guzmán
El jazmín y la noche. Poesía reunida (1981-2011)
Colección Visor de Poesía, 2012


No porto molt bé jo això que a gent de la meva edat li facin antologies. És hora ja, però a alguns no ens ha donat temps a plantar un fill ni escriure un arbre.
Aquesta noia tan joveneta ja té una obra considerable, una veu pròpia i bastants coses que dir.
A mi em recorda una mica a Glòria Fortes, encara que no té gens de naif. Ha de ser per aquest deix que té la gent de Madrid per parlar i comportar-se. Gats, els diuen.
Però també em sona una mica a tota aquesta generació que ve indignada a dir-nos als majors que anem fent lloc a nous esquemes, nous interessos i nous procediments. Encara que no és exactament poesia política la seva. Compromesa sí. Amb el respecte, la dignitat, l'emancipació de l'ésser humà en les relacions...
M'han agradat molt dos dels llibres que inclou l'edició: Usted (1986) i Calendario (1998)
Us deixe dos poemes del llibre Zonas Comunes (2011) per tastar:

Deja ya de quejarte del agua fría

y del cloro.

Además estás haciendo el ridículo

con ese flotador de pato.

No pienses en nada

pero recuérdalo todo

y tírate de cabeza a la piscina

del mundo.

Eres Esther Williams.

(p. 361)

---

Se supone,

a mis cuarenta y cinco años,

que estoy tan cerca de la vida

como de la muerte,

en plena edad media.

No me entusiasma la idea.

Quisiera llegar al renacimiento.

(p. 392)