dijous, 28 de febrer del 2013

El jazmín y la noche. Poesía reunida (1981-2011).- Almudena Guzmán







Almudena Guzmán
El jazmín y la noche. Poesía reunida (1981-2011)
Colección Visor de Poesía, 2012


No porto molt bé jo això que a gent de la meva edat li facin antologies. És hora ja, però a alguns no ens ha donat temps a plantar un fill ni escriure un arbre.
Aquesta noia tan joveneta ja té una obra considerable, una veu pròpia i bastants coses que dir.
A mi em recorda una mica a Glòria Fortes, encara que no té gens de naif. Ha de ser per aquest deix que té la gent de Madrid per parlar i comportar-se. Gats, els diuen.
Però també em sona una mica a tota aquesta generació que ve indignada a dir-nos als majors que anem fent lloc a nous esquemes, nous interessos i nous procediments. Encara que no és exactament poesia política la seva. Compromesa sí. Amb el respecte, la dignitat, l'emancipació de l'ésser humà en les relacions...
M'han agradat molt dos dels llibres que inclou l'edició: Usted (1986) i Calendario (1998)
Us deixe dos poemes del llibre Zonas Comunes (2011) per tastar:

Deja ya de quejarte del agua fría
y del cloro.

Además estás haciendo el ridículo
con ese flotador de pato.

No pienses en nada
pero recuérdalo todo
y tírate de cabeza a la piscina
del mundo.

Eres Esther Williams.
(p. 361)

---

Se supone,
a mis cuarenta y cinco años,
que estoy tan cerca de la vida
como de la muerte,
en plena edad media.

No me entusiasma la idea.

Quisiera llegar al renacimiento.
(p. 392)

7 comentaris:

  1. Sembla que quan als de la nostra edat els fan antologies ens estan jubilant prematurament com a generació. I encara ens queda molta guerra per donar!
    Encara que no haguem plantat un fill ni escrit un arbre, no perdem la voluntat d'emular Esther WIlliams ni el desig de "llegar al renacimiento".

    M'apunto aquesta autora i els seus poemes combatius.
    I gràcies per la troballa.

    ResponElimina
  2. Cava

    Molt bona entrada!!!


    Per fer de dimoni i portar la contrària, només diré que per llei natural l'obligació de la joventut és empènyer sempre cap endavant!!!





    ResponElimina
    Respostes
    1. Pac

      Molt bo!!!

      Per la teva resposta, dedueixo que ets jove (igual que jo)!!

      Elimina
  3. Encara que em fa ràbia, molt bona l'entrada, icr.

    ResponElimina
  4. Molt bona proposta, me l'apunto!!!

    Uns empenyen endavant, els altres enrere, altres amunt i altres avall, la qüestió és no trepitjar a ningú i no deixar-se trepitjar!!

    Llegint-vos m'ha vingut una imatge al cap...la Sícoris fent d'Esther Williams i la resta fent-li de grup de suport sincronitzat, disculpeu he rigut sola!!!

    ResponElimina
  5. Sou totes/tots, Esther i la resta (sobre tot, la resta) com si la gràcia us haguera tocat: teniu molta gràcia, jo "eg que me parto"...
    amb xiquets, ni a la glòria!
    (m'he fet un fart de riure, però!)
    Esta "guarde" mola mazo!

    ResponElimina