Lolita Bosch
Ara ed.
2016
170 pàg.
Després de guanyar el Premi Roc Boronat, que entrega anualment la ONCE, amb aquesta novel·la Lolita Bosch publica "La ràbia". Partint d'ella mateixa, en primera persona i molt honestament; de manera valenta ens explica el bullying que va patir sent adolescent.
"La ràbia és una forma estranya d'esperança..."
Lolita Bosch va anant i venint del seu passat ple d'insults i humiliacions al present d'aquestes joves víctimes que actualment són maltractats pels seus companys a l'escola, oblidats per la majoria de professors i, moltes vegades, incompresos per les families.
És un viatge a un infern que el tenim davant nostre, al pati de les nostres escoles, a les aules, a les pantalles dels mòbils i a les xarxes...
Està ple de frases que són com agulles que se't claven a la pell a cops de martell.
"Tothom diu que el més difícil és fer-te mal però jo crec que no, que el més difícil és no fer-te'n."
Perquè "La ràbia" és això, un llibre que ens fa obrir els ulls a una realitat, al dolor i la solítud d'aquestes víctimes joves, a la crueltat dels agressors, que per adolescents no són menys innocents.
Ens costarà oblidar aquest relat, duríssim però molt necessari on l'autora va barrejant la seva història amb les de moltes víctimes d'ara.
És implacable i devastador; hauria de ser lectura obligatòria a les escoles i pels professors, a les biblioteques, a totes les cases on hi hagi mares i pares, fills... Si et despistes el pots llegir d'una tirada però amb el cor encongit i els ulls ennuegats...
"... i sobretot, sobretot, tens por que si ho expliques siguis capaç de rendir-te."
Sisplau, sisplau, sisplau, que algú faci un monument a la Lolita Bosch. Aclaparada, esborronada, de la primera a la darrera pàgina sense poder parar. D'una tirada, sí! Amb el cor encongit i els ulls ennuegats, sí! Igual que em va passar amb Elisa Kiseljak. Què té aquesta dona? Com aconsegueix trametre tanta força?
ResponElimina