Nora Webster - Colm Tóibín

Colm Tóibín
NORA WEBSTER
Traducció de Maria Rosich
Amsterdam, 2016

Colm Tóibín torna a fer un fabulós retrat d’una dona, d’un país, d’una època. En aquesta ocasió ens retrata la Nora Webster, una dona intel·ligent, de caràcter fort, mare de dues filles i dos fills; les noies estan acabant els seus estudis, els nens encara van a l’escola, ella ha quedat vídua i ha de fer mans i mànigues per fer front a la soledat, i a l’educació i atenció als seus fills, amb poca ajuda i carregada d’incerteses, en una Irlanda que viu els moments previs a “The Troubles” o "Na Trioblódi", conflicte que sabem que durarà fins fa ben poc.

Si a Brooklyn en Tóibín ens retratava amb ulls d’una noia jove els anys cinquanta i la immigració cap als USA, aquí ens fa un retrat dels anys seixanta, amb una dona d’edat mitjana. Els retrats femenins de l’autor sempre són fabulosos, l’Eilis de Brooklyn, la Maria, del Testament de Maria, la mare pallaresa d’ Un llarg hivern, i ara la Nora Webster, les seves pors, angoixes, il·lusions, la manca d’energia, la fortalesa, la determinació, els dubtes, el dolor, la soledat, l’acceptació, la valentia... totes les emocions i sentiments que pugui experimentar qualsevol dona, de qualsevol lloc, que ha quedat vídua i ha de tirar endavant sola una família. (ja ens va demostrat al Testament de Maria que la condició maternal no té país ni edat)

Escrit en tercera persona, amb un narrador situat darrere d’ella que ens descriu la seva vida, els seus pensaments, els diàlegs que té, les seves lluites i fites, primer petites, després grans. Una dona que se sap diferent a la majoria perquè té criteri propi i capacitat d’expressar-se, amb dificultats de comunicació amb la majoria de dones que l’envolten, que torna al món laboral per necessitat però aquest retorn també li suposa recuperar una part d’ella perduda al casar-se, orgullosa, a qui li costa acceptar ajuda, mare ferotge capaç de defensar els seus fills fins al límit. Observarem el seu dol, la superació dia a dia fins  a ser capaç de gaudir la vida una altra vegada.

Un llibre per relaxar-se llegint-lo, la prosa del Tóibín ho fa fàcil, sota una aparent senzillesa ens obre la porta a la vida de la Nora Webster, però a través d’ella a la vida de les nostres àvies, mares o germanes, la lluita diària del ser dona i mare.

“La Nora va veure que la Catherine canviava lentament en presència d’en Mark. Li interessava tot el que ell deia i li feia preguntes intel·ligents. No anava amunt i avall ni semblava voler fer dues coses alhora. Mentre els nens paraven taula, la Nora també es va  alegrar de ser allà, lluny dels seus pensaments. Es va adonar que era la primera vegada que li havien tret el pes del que havia passat. I el pes havia desaparegut simplement escoltant la conversa fluïda d’en Mark i la Catherine; era com si hagués pogut exhalar l’aire que tenia estancat als pulmons i quedar-se asseguda sense pensar, sense sentir res. No sabia que això era possible i es va preguntar quant duraria.”