L'integrista reticent - Mohsin Hamid

Mohsin Hamid

L'integrista reticent

Pròleg de Xavi Ayén

Traducció de Carles Miró

Edicions del Periscopi 2015

Changez és un pakistanès que troba un nord-americà caminant pels carrers del barri vell de Lahore, li ofereix la seva ajuda, el convida a prendre un te que es va allargant durant hores i hores, tantes com necessita  per explicar-li que se li va concedir una beca per estudiar a Princeton on resultà dels primers de la promoció i d’allà anà seleccionat a una gran empresa multinacional on també fou dels millors, com s’enamora d’Èrica, una jove nord-americana, de quina manera viu la caiguda de les torres bessones i darrere d’elles tremola tot el seu projecte vital.

Ens diuen a la portada (Els del Periscopi tenen aquestes portades tan xules)  que Changez és jove, però el llenguatge, el to i el ritme que utilitza per parlar és el d’una persona gran, a qui la vida ha fet madurar a marxes forçades, i com gran i antiga és la cultura que el bressola. Escrita en segona persona la novel·la és de  fet  un monòleg perquè en cap moment “sentim” la veu de l’americà, i seria perfectament vàlida per ser representada damunt d’un escenari.

Mohsin Hamid en porta, amb aquest llibre,  fins a una talaia privilegiada per entendre com un jove pakistanès amb un futur brillant als USA, retorna a casa seva per acabar esdevenint un professor universitari que defensa el trencament del seguidisme nord-americà del seu propi país. No es pot explicar massa perquè només té 164 pàgines i val la pena llegir-les, però sí que puc dir que està molt ben escrit, que col·loca al lector al lloc del nord-americà, sentim la seva angoixa quan en Changez no el deixa alçar i li va oferint més coses, ens fa mirar al voltant del cafè, i des d'allà ens fa entrar dins la seva memòria, passejar per Manhattan, patir d’amor, estudiar i treballar amb un esforç i dedicació com només pot fer qui sent la responsabilitat d’haver resultat escollit entre els millors, demostrant contínuament que el seu origen humil no només no l’apartarà del seu somni sinó que l’alimentarà, és el somni americà, però de cop tot trontolla, ja no som nord-americans i el somni s'esfuma.

Segurament tots coincidim en pensar que la literatura ens ajuda a entendre millor la vida i el món, a ser oberts de mires i de pensament, i en aquest sentit aquesta novel·la és perfecta per entendre el trencament entre el món occidental i l’oriental, des del punt de vista d’un jove brillant i carregat de somnis que arriba a viure a les dues ribes del conflicte, i en les dues és peça que se suposa que ha d’encaixar en l’engranatge. A més a més, la història està condimentada d’emocions i aquestes no coneixen de fronteres, ni d’interessos geopolítics ni religiosos.

Una altra bona aposta d’Edicions del periscopi per remoure’ns la consciència i gaudir del plaer de la lectura, a la que cal reconèixer també la tasca del traductor, en Carles Miró. La mateixa editorial ja va publicar del mateix autor, “Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent”

Tastets: 

“Als alumnes com jo ens donaven visats i beques, tota mena d’ajudes econòmiques, això sí, i ens convidaven a entrar a les files de la meritocràcia. A canvi, s’esperava que contribuíssim amb els nostres talents a la seva societat, a la societat on ens estàvem integrant.”

“Miri que ràpid que han retirat les taules del carrer. La gent s’ha posat a caminar per on fa no gaires minuts hi havia l’enrenou del trànsit. Algú que es trobés aquesta escena, podria pensar que el basar vell d’Anarkali sempre ha tingut aquest aspecte, sigui l’hora que sigui. Però nosaltres, que fa una estona que seiem aquí, sabem que no, oi? Sí, hem adquirit una certa familiaritat amb la història recent del que ens envolta i això, en la meva humil opinió, ens permet posar el present en una perspectiva molt més exacta.”