Mohsin Hamid
L'integrista reticent
Pròleg de Xavi Ayén
Traducció de Carles Miró
Changez és un
pakistanès que troba un nord-americà caminant pels carrers del barri vell de
Lahore, li ofereix la seva ajuda, el convida a prendre un te que es va
allargant durant hores i hores, tantes com necessita per explicar-li
que se li va concedir una beca per estudiar a Princeton on resultà dels primers
de la promoció i d’allà anà seleccionat a una gran empresa multinacional on
també fou dels millors, com s’enamora d’Èrica, una jove nord-americana, de quina manera viu la caiguda de les
torres bessones i darrere d’elles tremola tot el seu projecte vital.
Ens diuen a la portada
(Els del Periscopi tenen aquestes portades tan xules) que Changez és jove, però el llenguatge, el to i el ritme que utilitza per parlar és el d’una persona gran, a qui la vida ha fet
madurar a marxes forçades, i com gran i antiga és la cultura que el bressola.
Escrita en segona persona la novel·la és de fet un
monòleg perquè en cap moment “sentim” la veu de l’americà, i seria perfectament
vàlida per ser representada damunt d’un escenari.
Mohsin Hamid en
porta, amb aquest llibre, fins a una talaia
privilegiada per entendre com un jove pakistanès amb un futur brillant als USA,
retorna a casa seva per acabar esdevenint un professor universitari que defensa
el trencament del seguidisme nord-americà del seu propi país. No es pot
explicar massa perquè només té 164 pàgines i val la pena llegir-les, però sí
que puc dir que està molt ben escrit, que col·loca al lector al lloc del nord-americà,
sentim la seva angoixa quan en Changez no el deixa alçar i li va oferint més
coses, ens fa mirar al voltant del cafè, i des d'allà ens fa entrar dins la seva memòria,
passejar per Manhattan, patir d’amor, estudiar i treballar amb un esforç i dedicació
com només pot fer qui sent la responsabilitat d’haver resultat escollit entre
els millors, demostrant contínuament que el seu origen humil no només no l’apartarà
del seu somni sinó que l’alimentarà, és el somni americà, però de cop tot trontolla, ja no som nord-americans i el somni s'esfuma.
Segurament tots
coincidim en pensar que la literatura ens ajuda a entendre millor la vida i el
món, a ser oberts de mires i de pensament, i en aquest sentit aquesta novel·la és
perfecta per entendre el trencament entre el món occidental i l’oriental, des
del punt de vista d’un jove brillant i carregat de somnis que arriba a viure a
les dues ribes del conflicte, i en les dues és peça que se suposa que ha d’encaixar
en l’engranatge. A més a més, la història està condimentada d’emocions i
aquestes no coneixen de fronteres, ni d’interessos geopolítics ni religiosos.
Una altra bona
aposta d’Edicions del periscopi per remoure’ns la consciència i gaudir del
plaer de la lectura, a la que cal reconèixer també la tasca del traductor, en
Carles Miró. La mateixa editorial ja va publicar del mateix autor, “Com fer-se
fastigosament ric a l’Àsia emergent”
Tastets:
“Als alumnes com
jo ens donaven visats i beques, tota mena d’ajudes econòmiques, això sí, i ens
convidaven a entrar a les files de la meritocràcia. A canvi, s’esperava que
contribuíssim amb els nostres talents a la seva societat, a la societat on ens
estàvem integrant.”
“Miri que ràpid
que han retirat les taules del carrer. La gent s’ha posat a caminar per on fa
no gaires minuts hi havia l’enrenou del trànsit. Algú que es trobés aquesta
escena, podria pensar que el basar vell d’Anarkali sempre ha tingut aquest
aspecte, sigui l’hora que sigui. Però nosaltres, que fa una estona que seiem aquí,
sabem que no, oi? Sí, hem adquirit una certa familiaritat amb la història
recent del que ens envolta i això, en la meva humil opinió, ens permet posar el
present en una perspectiva molt més exacta.”
Quin món aquest, el de posar-se en les sabates de l'altre...
ResponEliminaGràcies per la ressenya, Anna!
Remoure consciències, quina cosa tan difícil, Anna, en aquests temps, ai!
ResponEliminaai!!!
ResponEliminaM'ha agradat el plantejament tal com el reflecteixes a la ressenya. Aquestes històries sobre el xoc de civilitzacions tenen molt per aportar, i algun dia seran una referència obligada del que ha estat el món durant la primera part del segle XXI.
ResponEliminaTé bona pinta el llibre!
ResponElimina