dimecres, 18 de maig de 2016

UN HOME ENAMORAT. Karl Ove Knausgård

Un home enamorat
Karl Ove Knausgård
l'altra ed.
2015
685 pàg.
Traducció d'Anna Llisterri


En aquest segon volum de "La meva lluita", després de la dura "La mort del pare", Knausgård explica el ser pare amb la primera filla, la complicada vida en parella i la necessitat d'escriure per sobre de tot, les contradiccions al enfrontar la creació literària i el temps i energia que l'hi pren la paternitat.
"... i pràcticament no hi havia cap banc de parc on no hi hagués segut en algun moment, amb un llibre en una mà i el cotxet a l'altra. M'emportava  Dostoievski, primer Els dimonis i després El germans Karamàzov. Allà vaig trobar la llum un altre cop..."

Perquè aquí tenim sempre aquesta elecció, la literatura i el que suposa la creació per damunt de tot. Però també la vida i el que representa viure l'existència qüotidiana.

Ja hi ha unes constants en Knausgård: una primera persona imponent i avasalladora i aquesta manera tan particular de narrar que té, d'anar obrint flashbacks que són records, en la línia argumental... Després de 600 pàgines reprén la narració de la pàgina 100, per exemple... Mentres va explicant una cosa, és com si un pensament li obrís una porta i, cap allà va.
A part de la primera persona, Knausgård hi afegeix, de manera molt intel·ligent, la presència i la veu d'un seu amic, en Geir, que li fa de partenaire i aporta una altra veu a la narració.

Hi ha alguna cosa en aquest autor noruec, que el fa únic. Potser el que explica i com ho explica, aquests miniassajos camuflats dins la narració, la música de la seva prosa, la primera persona explicant sense vergonya però amb sentiment de culpa... O tot plegat. Que bo!

Aquests dies surt, en català i castellà, el quart volum... L'haurem d'anar devorant (sense presses, però sense pauses) perquè Knausgård ja és un autor indispensable de la narrativa contemporània.

6 comentaris:

  1. és curiós perquè me n'arriben opinions nmolt contradicotòries, o agrada moltíssim o no agrada gens... l'haurem de tastar algun dia

    gràcies Toni per la ressenya, realment fa ganes de llegir-la

    ResponElimina
  2. Jo tinc a casa els tres volums publicats. Vaig llegir "La mort del pare" i... em va agradar molt, però va ser tan dur de llegir, que em vaig dir que els altres els deixaria per a més avant, quan estigués més fort. Perquè imagine que seguiran el mateix caire, no?

    ResponElimina
  3. Pac,

    Aquest no, molt diferent d'esperit...

    Anna,
    No l'hi tinguis por. El primer volum és dur, però s'ha de llegir. I aquest segon també és esplèndid!

    ResponElimina
  4. Ei!!
    Em declaro seguidora de KARL OVE KNAUSGARD, vaig començar pel segon sense voler, per un malentès i la veritat és que em va agradar moooolt COM explica el detall, el dia a dia, la relació de parella, la seva primera filla, i crec que té molta paciència. El tema de la guarderia, la relació amb els altres pares, tot. Sembla que ho vegi de tant ben detallat. Les seves ganes d´escriure.
    Gràcies; Rafa, per recomenar-lo.
    Gran idea de l´editora Eugènia Broggi de l´Altra editorial de traduir Knausgard al català.
    El primer en algun moment es fa feixuc.

    Toni, no podríem estar més d´acord.

    Imma C.

    ResponElimina
  5. El primer brutal, el segon encantador, imprescindible. En el tercer, en canvi, vaig ensopegar amb massa infantesa i em va costar moltíssim. Així i tot, de seguida que pugui atacaré el quart.

    ResponElimina
  6. Jo també he començat pel segon i l'estic devorant. Com que tinc fills petits, vaig pensar que hi connectaria més. La majoria de lectors coincideixen en què no saben per què però t'atrapa. Jo el trobo únic, és com anar per la vida dins seu. Els detalls de les seves accions són únics, no havia llegit mai res igual... viatjo dins seu!
    A "Un home enamorat" he plorat quan comença la relació amb la seva dona, em vaig emocionar molt, de manera que vaig agrair moltíssim que després li tregui sucre i ens la presenti tal qual és, sense maquillatge. Em moro de ganes ja de llegir el primer.
    Per acabar, dir que tot i que el trobo extraordinari, no és una lectura que recomanaria a qualsevol.

    ResponElimina