dijous, 4 d’octubre de 2018

Cançó de la plana | Kent Haruf



Cançó de la plana
Kent Haruf
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions del Periscopi


Primera novel·la d'una trilogia (La segona, Capvespre, ja està editada també per Periscopi).

Al principi de la novel·la se'ns explica el perquè d'aquest títol: Cant pla: el so vocal uníson que feien servir als primers temps de l'Església romana. Cançó plana: qualsevol melodia o aire senzill, sense adorns.
I així està escrit aquest llibre sense adorns, artificis ni floritures, tant en la prosa sòbria i aparentment senzilla, com en l'argument, que ens proposa unes vides també senzilles però captivadores i plenes d'emocions.

El llibre va narrant-nos (per cada capítol, un personatge), la quotidianeitat d'un professor d'institut i els seus dos fills que intenten sobreposar-se a l'absència de la mare que marxa de casa, la d'una professora que cuida del pare amb alzheimer, la d'una adolescent embarassada que ha estat despatxada de sa casa, la de dos germans grangers i solters que només viuen per tenir cura del bestiar... i el poble, Holt. La vida dels quals perduraran molt de temps en la ment del lector. (En la presentació del segon volum de la trilogia, es parla de l'evolució dels personatges antics i que conviuen amb els nous.)

Potser pot semblar una novel·la massa senzilla i plana, però no ho és en absolut: és pura Literatura, amb majúscula. Un llibre ple de soledat i ràbia, però també d'amor i bondat. Una història tendra i emotiva, gens sentimentaloide, amb una intensitat i força captivadores.

Una recomanació amb totes les meues forces! (Jo ja estic amb la segona, Capvespre.)

3 comentaris:

  1. Caurà, doncs! Gràcies, elPac!

    ResponElimina
  2. una bona recomanació! gràcies elPac!

    també caurà!

    ResponElimina
  3. He llegit "Capvespre": Una novel·la coral, amb alguns personatges de "Cançò de la plana" i d'altres nous. Una meravella també.

    ResponElimina