Poemes de cos i d'ànima | Iehuda Amikhai

Poemes de cos i d'ànima
Iehuda Amikhai - Traducció de Manuel Forcano
Adesiara editorial, 2018

NO TINC RES A DIR

No tinc res a dir sobre la guerra,
no hi tinc res a afegir, em fa vergonya.

Als coneiximents que he assimilat al llarg de la meva vida
renuncio ara, com un desert que ha renunciat a l'aigua.
Oblido noms que mai no hauria pensat
que oblidaria.

I a causa de la guerra torno a dir
en nom de la dolçor última i simple:
el sol gira al voltant de la terra, sí,
la terra és plana com un tauló perdut i surant, sí,
hi ha Déu al cel, sí.

(pp. 64-65)

DIÀMETRE DE LA BOMBA

El diàmetre de la bomba era de trenta centímetres,
i el diàmetre del cràter que va obrir va ser d'uns set metres
amb quatre morts i onze ferits.
Al voltant d'ells, en un cercle molt més gran
de dolor i temps, dos hospitals
i un cementeri. Però la dona jove
que han enterrat a la seva ciutat natal,
a una distància de més de cent quilòmetres,
engrandeix el cercle considerablement,
i l'home sol que plora la seva mort
lluny en un país enllà del mar
incluo tot el món dins d'aquest cercle.
I ja no diguem el plor desconsolat dels orfes
que arriba fins al tron de Déu
i encara més enllà i fa
que el cercle arribi a l'infinit i al no-Déu.

(pp. 188-189)

M'HE TANCAT

M'he tancat
com un ou feixuc i hermètic. Dormo la guerra
com una hibernació.

Van fer-me comandant de morts
a la muntanya de les Oliveres.

Jo sempre perdo,
també en la victòria.

(pp. 198-199)