dimarts, 21 de maig de 2019

Matar l'àngel | Virginia Woolf

Virginia Woolf
MATAR L'ÀNGEL
Traducció i epíleg de Mireia Vidal-Conte



Selecció, a càrrec de Mireia Vidal-Conte,  de sis articles que Virginia Woolf va escriure entre 1918 i 1940 en els que tracta, en diferents contextos i situacions, el desenvolupament personal de la dona més enllà de la seva vessant domèstica i familiar.

En el primer article compilat, l'autora ens parla del poema  de Coventry Patmore, "L'àngel de la casa", un poema descriptiu de les qualitats de les "bones dones" que va marcar l'estereotip femení des de  l'època victoriana. Ens explica el seu disgust amb aquest concepte de dona, interioritzat,  limitador del creixement personal.

Ens en podem fer el càrrec perfectament, considerant que en el nostre país aquest model de "bona dona" es va allargar molts més anys, i, encara ara, condiciona a un bon nombre de dones, i encara, ara hi ha partits polítics que el tornen a defensar. L'esment al poema que acaba donant títol al llibre li serveix a l'autora per dir-se i dir-nos que  hem de matar aquest àngel que duem inculcat ben endins, i ho hem de fer per poder escriure sense sentiments de culpa, per poder treballar, per poder participar a la vida política, a la vida cultural, a la vida en definitiva, tal i com ho fan els homes, sense sentiments contradictoris.

Els articles fan referència a la vessant professional de la dona, a les dones escriptores, a les dones de classe alta, a les dones treballadores, a l'evolució de la dona des del S. XIX, i al paper de les dones durant la guerra i a com de diferent serien els conflictes si les dones estiguessin en posició de ser part activa en la seva resolució.

Tots els articles són una delícia de lectura, i en bona part tan contemporanis que fa esfereïr i alhora fer-se conscient del ritme lent i la resistència als canvis de la humanitat, dones incloses.

L'epíleg de la Mireia Vidal-Conte ve a ser una adaptació als temps actuals, donant per fet que qui més qui menys ha aconseguit sobreposar-se a  l'àngel, i considerar-se tan vàlida com l'altra meitat de la humanitat, però  el què ens caldria, també, és matar la casa, o sigui no només tenir una cambra pròpia sinó que fos en un espai allunyat de les obligacions domèstiques, o sigui l'àngel de la llar, d'alguna manera o altra, encara mou les seves ales.


"Donant per descomptat que la dona de classe mitjana ara disposa de cert temps lliure, certa educació i certa llibertat per investigar el món on viu, no serà en aquesta generació ni en la propera que haurà adaptat la seva posició i haurà valorat de manera clara el seu poder. 'Tinc els sentiments d'una dona', diu Bathsheba a Lluny del brogit del món, 'però només tinc el llenguatge dels homes.' D'aquest dilema sorgeixen infinites confusions i complexitats. L'energia ha estat alliberada, però en quina forma ha de fluir? Intentar acceptar formes, descartar les que encaixen, crear-ne d'altres més adients, és una feina que s'ha de completar abans d'assolir la llibertat o la fita. A més, està bé recordar que la dona no va ser creada l'any 1860. Una bona part de la seva energia ja s'utilitza i està molt ben desenvolupada. Abocar tanta energia sobrera com deu haver-hi en les noves formes sense malbaratar-ne ni una sola gota és un problema difícil que només podrà solucionar-se amb l'evolució i emancipació simultànies de l'home." (pg. 88)


Enllaç a l'editorial on es poden llegir les primeres planes. 

Cap comentari:

Publica un comentari