TU ROSTRO MAÑANA. Javier Marías

TU ROSTRO MAÑANA. Javier Marías

1- Fiebre y lanza (403 pàg.)
2- Baile y sueño (359 pàg.)
3- Veneno y sombra y adiós (601 pàg.)
   Editorial Contemporánea (DEBOLSILLO)
   Edició del 2009

No és la primera vegada que m'ho diuen, parlant de lectures, que si et duren molt és perquè no t'agraden. Doncs a mi m'acostuma a passar una mica el cas contrari: si no m'agraden, les deixo estar immediatament, però com més suc i densitat trobo en l'obra, més m'hi demoro, assaborint i intentant copsar tots els plecs i angles que l'autor vol expressar. I al capdavall, són aquestes les lectures que trobo més profitoses i interessants: les que van més enllà de les vaguetats comunes. L'obra que comento és un d'aquests casos. Em vaig sorprendre a mi mateix l'altre dia quan finalment vaig llegir-ne la darrera pàgina i, quan vaig comprovar quan l'havia començat, vaig veure que fou l'any 2010. Però tot i semblar una exageració (és clar que entremig he llegit altres coses), em queda una mica de pena d'haver-la acabat, de tant que m'ha fet gaudir i, sobretot, pensar. I també perquè, com diu el mateix autor:

   “La literatura es un refugio, un lugar donde uno está a salvo”. 

La novel·la es divideix en tres parts, és a dir, en tres llibres consecutius però amb una trama contínua, no són independents i van avançant, amb molt de barroquisme i certa lentitud, omplint progressivament els detalls del pal de paller que s'aixeca a la primera part, des d'on es va bastint un edifici ple de detalls, sempre amb l'inconfusible estil personal del Marías.

Resumint-ho molt, la novel·la tracta essencialment del tema de la traïció (amb la variant de la delació), però no es deté només aquí, sinó que des d'aquesta base es va ramificant tractant, amb gran encert segons el meu parer, la majoria dels grans temes clàssics universals: la vida, la mort, la vellesa, la bellesa, la guerra, l'amistat.... gairebé tot el que mou la humanitat des de sempre. 

1.- FIEBRE Y LANZA.

En aquesta primera novel·la l'autor ens introdueix dins la vida i circumstàncies personals del protagonista, ens en fa una presentació formal tant d'ell com de la majoria dels protagonistes principals que aniran apareixent mentre avança l'obra, i parlant de casos propers (diria que autobiogràfics): els del seu pare i el seu oncle durant la Guerra Civil espanyola.

També ens va deixant mostres d'un estil que segurament molts poden trobar excessivament recarregat, fet que considero un detall menor, fruit de la intenció de no deixar cap matís sense tractar, d'expressar la idea de la manera més completa possible.

   “Y es así, para necia, como se educa a la gente desde la niñez, en nuestros países tan pusilánimes. No es una evolución ni una degeneración naturales, no es casual, sino algo procurado, deliberado, institucional (....)    [Pàg. 249]

2.- BAILE Y SUEÑO.

En aquest segon volum la trama va avançant, el protagonista es va adequant a la seva nova situació i a una nova manera de fer, i s'endinsa progressivament en un món on hi ha moltes més ombres que clars, on els judicis tenen conseqüències pel jutjat sense que qui jutja tingui que donar cap explicació ni, molt menys, tenir cap responsabilitat.

Segons el meu parer, aquesta part compleix la funció de fer de pont entre la primera i la tercera, perquè ens va preparant mentalment per a la traca final: el tercer volum.

  “(...) Por mucho que yo creyera saber no sabía tanto, la diferencia es siempre enorme entre esas dos cosas que se confunden continuamente, creer saber y saber de cierto...”  [Pàg. 300].

3.- VENENO Y SOMBRA Y ADIÓS

Resolució.- Aquí l'horror deixa de ser una simple intuïció o història o amenaça, per a convertir-se en una quotidiana realitat, només invisible per als innocents, pels desinformats o pels necis.

I tot això transforma al personatge, que es descobreix uns trets personals que mai abans havia tingut necessitat d'utilitzar. Tot plegat acaba, tancant un cercle iniciat al primer volum, com en tots els viatges iniciàtics de la Història, des d'Homer fins a qui vulgueu... Potser, com a pega menor, hi trobo un punt de forçat al final, algun fil que ha quedat fora del teixit, però són pecats menors en una obra de tan llarg recorregut.
"Nuestro mundo está mal ordenado y es injusto, puesto que permite eso, que haya gente a las órdenes de tan gran capullo..." [Pàg. 235]

**  Fins ara no coneixia les novel·les del Marías, només havia llegit els seus articles, que ja em solien agradar molt. Malgrat que com a personatge se li podria recriminar clarament un excés d'elitisme i, perquè no, classisme social i cultural, aquesta obra m'ha semblat excelsa.

Si teniu prou temps (tampoc cal que m'imiteu i la feu durar cinc anys !!!) crec que podeu fruir tant o més que jo, que no deixo de ser un pobre illetrat. Si Jacobo Deza, el protagonista, acaba essent un home diferent després d'aquest periple, puc dir que jo mateix, després de llegir aquesta trilogia, tampoc són ben bé el mateix.
   "La inmensa mayoría de las cosas sólo ocurren y no hay ni hubo nunca registro de ellas, aquello de lo que nos llega noticia es una porción infinitesimal de lo acontecido. La mayoría de las vidas, y no digamos de las muertes, nacen ya olvidadas y no dejan el menor rastro, o se hacen desconocidas al cabo de un poco de tiempo, unos años, unos decenios, un siglo, eso es en realidad muy poco tiempo, tú lo sabes...." (Veneno, sombra y adiós, pàg. 32)