Karl Ove Knausgård
L'altra ed.
2015
485 pàg.
Traducció d'Anna Llisterri
"Arreu on mirava només em veia a mi mateix..."
(L'Eduard, ja havia comentat aquest títol quan va sortir en castellà...)
i també fent cas d'en Rafa M. (habitual d'aquest blog) que, un dia va dir-me, més o menys: "Des d'en Bolaño que no hi havia res tant bo!"
Sí: En Knausgård és el putu amu!!!
I a més hem de celebrar l'aparició de tota la sèrie que anirà sortint en català, gràcies a l'Altra ed.
(Recentment ha sortit el tercer volum junt amb l'edició en castellà; crec que pel setembre surt el segon volum en català que ja havia sortit en castellà i ja quan el quart sortiran les dues edicions a la vegada fins a completar els sis volums...)
En tot cas, sigui com sigui, aquesta "La meva lluita" és com els Jocsdetrons de la literatura del jo.
En una entrevista recent, Knausgård deia que ja no es pot mirar al mirall després d'haver escrit aquesta sèrie tant biogràfica...
I segurament és veritat perquè es buida (en públic) com poques vegades havíem vist.
En aquest primer volum hi ha la turbulenta relació que va tenir amb el seu pare; amb un caràcter més fred que el clima que els envoltava. Aquella severitat tant nòrdica de sentiments...
La inseguretat que li va suposar i les emocions contradictòries que li ha quedat...
Però, a part dels sentiments i la força de la història, que també; a més, literàriament funciona!
No és de lectura fàcil perquè amb aquest estil tant peculiar que té quan la línia narrativa sembla que fugi del què està explicant, obri una finestra i s'estigui 2, 3 o les pàgines que faci falta, i se'n vagi massa lluny; però llavors de cop torna com si res on era abans d'anar-se'n...
Les 400 pàgines primeres d'aquest volum podríem resurmir-les molt ràpid dient que és novel·la d'iniciació (de la bona) enmig del fred... Però és que les 100 últimes quan netegen la casa... És de les millors (i de les més dures) dels últims anys....
"Una pila de neu s'havia fos damunt l'asfalt, com si l'hi haguessin clavat un punyal al cor..."
I enmig de tanta duresa i sentiments esquerdats també hi tenim el seu desig de ser escriptor...
"¿Per què el fet de ser escriptor m'hauria d'excloure d'aquest món? ¿Per què el fet de ser escriptor vol dir que sempre sembla que hàgim trobat els cotxes dels nens en un abocador? ¿Per què el fet de ser escriptor vol dir que em presento a l'escola bressol amb ulls de boig i la cara tensa en una màscara de frustració? ¿Per què el fet de ser escriptor vol dir que els nostres fills fan tot el que poden per sortir-se amb la seva, sense pensar en les conseqüències? ¿D'on vé tot aquest desordre en les nostres vides?"
Que bo. Tant, que arriba a fer mal...
Tant dolor...
(I que cabrons, nosaltres, de poder-ho llegir amb tant plaer asseguts tranquils a les nostres butaques...)
Hoola!
ResponEliminaQuina bona aposta de l'Altra editorial per Knausgard. No sé si se'n podria dir literatura del jo o autoficció, com p.e. l'Albert Forns amb el llibre Albert Serra (La novel.la, no el cineasta) i la LLucia Ramis amb la novel.la Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes.
Knausgard a La mort del pare recrea la vida quotidiana, la seva realitat, als 40 anys d'edat. Una existència plena de dubtes, errors, obligacions, inseguretats, una mica com tots, però l'autor noruec en fa excel.lent literatura.
Imma C.
Toni, quina casualitat! Estic llegint-la jo ara. O potser, no és casualitat, ja que el Rafa M., al seu cànon, va incloure "Un hombre enamorado". Vaig començar a llegir aquesta novel·la i em vaig dir que havia de començar des del principi, per la primera, "La mort del pare".
ResponEliminaToni,
ResponEliminaAhir mateix vaig acabar la tercera, pulicada per Anagrama en castellà. Brutal. Aquí sí que explica el que queda amagat a la primera. Vull dir que allà et deixa veure que hi havia hagut una relació difícil amb el pare. Aquí, a la tercera part és on se centra a l'infantesa i explica la por terrible d'un nen per un pare llunyà, amb un carácter dur, amb poca empetia i poca comprensió cap al món dels nens. I també, retrata amb tota la duresa la crueltat que algunes vegades es pot viure als coles, entre el companys i en els jocs del pati.
Rafa,
ResponEliminaDe mica en mica, i al final t'atraparé!!!! Primer he de fer la segona i al final la tercera part!!!!
En Knausgård mola!!! T'ho ja ho deies! Té alguna cosa especial.
L´ILLA DE LA INFANTESA
ResponElimina"Aviat començaria l´escola, i per tant un munt d´objectes nous serien meus. Especialment la motxilla, que vaig acompanyar la mare a comprar a ciutat el dissabte següent al matí. Era quadrada, l´exterior blau era lluent i brillant, les corretges blanques. A dins hi havia dos compartiments, de seguida hi vaig posar l´estoig taronja que també m´havien comprat, amb un llapis, un bolígraf, una goma i una maquineta, i una llibreta, amb quadrets marrons i taronges a la portada, just com els que l´Yngve tenia a la seva, a més d´alguns còmics que hi vaig posar per omplir-la......"
p.63 L´illa de la infantesa. La meva lluita 3, l´Altra editorial
M´encanta aquesta escena, com tot el llibre.
Imma C.