Alissa Nutting
Angle ed.
2015
314 pàg.
Traducció d'Eduard Castanyo
Una professora (casada) d'institut que li agraden (molt, molt) els alumnes de 14 anys.
En una versió 2.0 i millorada del "Lolita" de Nabokov.
Millorada perquè, segons com, no hi ha metàfores i tot és molt evident i, sobretot, més explícit.
I és que actualment com que ja ho hem vist quasi tot, per culpa de la tele i internet, els escriptors i creadors han d'extremar la seva imaginació i escriptura si volen sorprendre als seus lectors... Per tant si vols parlar de sexe "escandalós" has d'escandalitzar escrivint...
En aquest sentit supera per golejada al "Lolita", però perd en la comparació en què Alissa Nutting no té la subtilesa ni la màgia de Nabokov...
És necessari anomenar "Lolita" perquè temàticament ens hi remet, també en l'estructura s'assembla bastant i fins i tot hi ha una mort que per inesperada és decisiva en els esdeveniments...
Tot i això, en una lectura postmoderna, "Les lliçons perilloses" funciona en la perversitat dels protagonistes, la irracionalitat dels sentiments i la força del sexe i els cossos; i en un girl-power molt postMadonna on els personatges que marquen la pauta són femenins i tots els homes en aquest relat son "ovelletes"...
L'última part, amb tota la descripció judicial permet veure (si encara no l'havíem vist [Ull!: Acudit dolent!!]) la personalitat del personatge i el seu particular caràcter amoral.
Escandalosament provocadora...
(I la foto de la portada és boníssima!)
Gràcies Toni.! Sí la foto de la portada és molt suggeridora...
ResponElimina