Símbol 47.- Anna Gual

Anna Gual
Símbol 47
LaBreu Edicions, 2015

Un daurat llibre d'argent

El color ivori dels fulls,

enquadrat per les guardes

fetes amb or vell...

[...]

Fils daurats

per cosir els traus dels sacs de dormir.

Fils d'espart

per relligar el llibre dels vicis.

[pàg. 33, del poema Tàctil]

Moltes estones no puc evitar buscar entre els versos la dona que crec que batega en ells: crec entendre desitjos i esperances... Segurament no estan més que en el meu cap. Nens buscats, nens no nascuts, aquestes mitges taronges per fer sucs...

**               Bromera

Buscant a tota hora

allò que encara no és

o allò que ja ha estat creat i destruït.

Habitant dels dos estats invisibles.

Sentir-me la millor mare del buit,

la germana més atenta de l’espera.

Reencarnar-me

en la filla fantasma

del jo anterior

i inundar un abdomen

per obligar-me a renéixer.

[pàg. 43]

" Els títols han de tindre res a veure amb el contingut?

" són senyals per construir/trobar el significat/sentit?

" són, com en química, homenatge als descobridors/padrins/mecenes?

[...]

Al cim de la set,

omplir-se d’aigua la boca.

I escopir-la.

[pàg. 52, del poema Esclaus amb tendències amoroses]

**            PARPELLA I CRANI

Creuré en mi

i estimaré la condició estèril

del futur

encara que les llavors no s’apiadin

i em germini a dins

una llodriguera d’amor

ansiosa de cartílags.

Estranya apologia la de fer encaixar

dues gravetats.

Perquè has vingut

tot ha existit.

[pàg. 54]

**            PÍXEL A L’ESPERA

Ha aterrat un colibrí al pensament.

Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions.

Jo voldria ser fusta d’altar

o cera calenta.

Però seré ocell, seré cerimònia.

Sabies que els cabells respiren?

Nota els porus com canten per les fissures.

Mira el bou com arrossega la fam.

Si existeixo

és per fer-te homenatge.

[pàg. 56]

" Ara, aquesta Anna no és la Botella, la pretesa gran dona al darrere d’un altre pretès gran home,

és “ocell” i és “cerimònia”,

és voluntat i és estil,

és matèria que marca la natura de l’homenatge...

Mira el bou com arrossega la fam.

**   Jo trobo a dins una dona enamorada i feliç

Seguirem llepant la melmelada del ganivet.

I ningú no ens ho prohibirà.

[pàg. 41, del poema RISCS]

Dies abans de llegir aquest llibre vaig anar a la presentació d’un altre on l’autor va presumir d’haver fet un llibre sense metàfores. Símbol 47 és metàfora tot ell: 

- el títol, anagrama d’Anna Gual

- els títols, a vegades ben difícils de copsar

- els poemes, quasi cada vers, semblen una col·lecció de “cromos” (Crom, número atòmic 24)

Aquest full/post ha fet que les ratlles de la meva escriptura siguin optimistes, cap a dalt, estranyament i molt verdes...