diumenge, 14 de juny del 2015

Símbol 47.- Anna Gual




Anna Gual
Símbol 47
LaBreu Edicions, 2015



Un daurat llibre d'argent

El color ivori dels fulls,
enquadrat per les guardes
fetes amb or vell...

[...]

Fils daurats
per cosir els traus dels sacs de dormir.

Fils d'espart
per relligar el llibre dels vicis.

[pàg. 33, del poema Tàctil]

Moltes estones no puc evitar buscar entre els versos la dona que crec que batega en ells: crec entendre desitjos i esperances... Segurament no estan més que en el meu cap. Nens buscats, nens no nascuts, aquestes mitges taronges per fer sucs...

**               Bromera

Buscant a tota hora
allò que encara no és
o allò que ja ha estat creat i destruït.

Habitant dels dos estats invisibles.

Sentir-me la millor mare del buit,
la germana més atenta de l’espera.

Reencarnar-me
en la filla fantasma
del jo anterior
i inundar un abdomen
per obligar-me a renéixer.

[pàg. 43]

" Els títols han de tindre res a veure amb el contingut?
" són senyals per construir/trobar el significat/sentit?
" són, com en química, homenatge als descobridors/padrins/mecenes?

[...]

Al cim de la set,
omplir-se d’aigua la boca.

I escopir-la.

[pàg. 52, del poema Esclaus amb tendències amoroses]


**            PARPELLA I CRANI

Creuré en mi
i estimaré la condició estèril
del futur
encara que les llavors no s’apiadin
i em germini a dins
una llodriguera d’amor
ansiosa de cartílags.

Estranya apologia la de fer encaixar
dues gravetats.


Perquè has vingut
tot ha existit.

[pàg. 54]


**            PÍXEL A L’ESPERA

Ha aterrat un colibrí al pensament.
Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions.

Jo voldria ser fusta d’altar
o cera calenta.

Però seré ocell, seré cerimònia.

Sabies que els cabells respiren?
Nota els porus com canten per les fissures.
Mira el bou com arrossega la fam.


Si existeixo
és per fer-te homenatge.

[pàg. 56]

" Ara, aquesta Anna no és la Botella, la pretesa gran dona al darrere d’un altre pretès gran home,
és “ocell” i és “cerimònia”,
és voluntat i és estil,
és matèria que marca la natura de l’homenatge...

Mira el bou com arrossega la fam.

**   Jo trobo a dins una dona enamorada i feliç

Seguirem llepant la melmelada del ganivet.
I ningú no ens ho prohibirà.

[pàg. 41, del poema RISCS]

Dies abans de llegir aquest llibre vaig anar a la presentació d’un altre on l’autor va presumir d’haver fet un llibre sense metàfores. Símbol 47 és metàfora tot ell: 
- el títol, anagrama d’Anna Gual
- els títols, a vegades ben difícils de copsar
- els poemes, quasi cada vers, semblen una col·lecció de “cromos” (Crom, número atòmic 24)


Aquest full/post ha fet que les ratlles de la meva escriptura siguin optimistes, cap a dalt, estranyament i molt verdes...

4 comentaris:

  1. Una entrada fabulosa Cavaliere!!

    L'Anna és una poeta immensa!

    ResponElimina
  2. "Vam creure´ns que exístíem"

    Molsa. Anna Gual

    Imma C.

    ResponElimina
  3. Brots

    Entre lletra i lletra
    hi neix un munt d’herba
    que no penso tallar.

    He tornat a desenterrar significats,
    a tensar les paraules ajuntant-les.

    Mira’m com contemplo,
    com em cruix el cos
    només en l’acte de mirar.

    Estirar les definicions
    com qui estira els ossos
    en el moment de llevar-se.

    Allargar els sons
    perquè t’arribin les ones
    ara que ets totes les cases,
    tots els rebosts,
    tots els refugis nuclears.

    Deixa de repetir en veu baixa
    que no em vols al costat del llit
    si escric així, que et sento.

    Les coses no són el que semblen ser,
    sinó tota la resta.

    Anna Gual

    ResponElimina
  4. ORACLE

    Tornar al poema
    com tornar al pa
    amb una fam primària.

    Talment menjar
    no per gana
    sinó per voler seguir existint.

    Anna Gual. El Tubercle.

    I.

    ResponElimina