dimarts, 16 de juny de 2015

Patas arriba. La escuela del mundo al revés | Eduardo Galeano



Patas arriba. La escuela del mundo al revés
Eduardo Galeano
Siglo XXI editores
Primera edició, 1998
Setzena, 2010


Un llibre escrit al final del mil·lenni, impressionant (imagine que ho serà només per aquells que encara tenim la capacitat d'impressionar-nos i no estem anestesiats del tot).

Però, malgrat que el trobe imprescindible per a aquells que encara tenen somnis, no aconsellaré llegir-lo... Mai de la vida! La seua lectura no us farà passar una agradable estona: us trastocarà i trastornarà encara més.

Eduardo Galeano, amb una capacitat crítica feroç, ens deixa clar de forma ben palesa que ens hem deixat pel camí tots els valors ètics. I no només ho han fet les potències mundials, els mercats, l'economia mundial, els polítics ignorants i depredadors, els mitjans de comunicació (sobretot la tv)...; no, nosaltres també en som culpables.

Aquest llibre, que és com una guia de les barbaritats que el gènere humà és capaç de perpetrar, és totalment nociu per a les ments que encara s'atreveixen a pensar. S'ho passaran molt malament: Els recordarà tragèdies que tenien oblidades; plors, injustícies, que ja ni recordaven; pors i poders els quals ja hem assumit que ens governen... El llibre és una guia i un vademècum per a aprendre a mantenir les coses com estan (i van a pitjor des del canvi del mil·lenni), és a dir el món a l'inrevés.


"En el mundo tal cual es, mundo al revés, los países que custodian la paz universal son los que más armas fabrican y los que más armas venden a los demás países; los bancos más prestigiosos son los que más narcodólares lavan y los que más dinero robado guardan; las industrias más exitosas son las que más envenenan el planeta; y la salvación del medio ambiente es el más brillante negocio de las empresas que lo aniquilan..."


Moltes coses ja las sabem, les donem per inevitables, ens hi estem acostumant, d'altres simplement són així... Per a què incidir-hi. Així és que millor deixar-ho tot com està, si no es pot fer res. Això p'a què?

Només al final del llibre fa alguna reflexió per a aquells que no poden suportar tanta i tanta injustícia:


"El mundo al revés nos enseña a padecer la realidad en lugar de cambiarla; a olvidar el pasado en lugar de escucharlo y a aceptar el futuro en lugar de imaginarlo: así practica el crimen, y así lo recomienda. En su escuela, escuela del crimen, son obligatorias las clases de impotencia, amnesia y resignación. Pero está visto que no hay desgracia sin gracia, ni cara que no tenga su contracara, ni desaliento que no busque su aliento. Ni tampoco hay escuela que no encuentre su contraescuela."


Esteu advertits: si teniu la sort de no haver-lo llegit, per favor, no ho feu. Oblideu aquesta entrada, per la vostra salut mental.

Grafit en una paret de Bogotà: Dejemos el pesimismo para tiempos mejores.


Les autoritats adverteixen que aquest producte és perjudicial per a la salut.



3 comentaris:

  1. Galeano forever!!!!!

    ResponElimina
  2. Encara que ho sapiguem, un repàs sempre va bé......

    ResponElimina
  3. Crec que no no el llegiré...

    Una entrada fantàstica elPac! N'hauríem de fer lectura diària!

    ResponElimina