dimarts, 9 de juny de 2015

Un cap de setmana llarg, tres llibres i un mes després…


Tengo un hombro más alto que el otro, la columna vertebral torcida y en cuanto bebo me pongo a largar de mí. Subo fotos por el Facebook. Frecuento gente que llora.
Desequilibrado, retorcido, transparente, sobre un suelo anegado de gotas de agua dulce-salada.
Soy… una casa holandesa.
(Una casa holandesa, p. 61)





Eva Fernández
Inmediatamente después
Caballo de Troya, 2008



Immediatamente después és la cirera parell d'un dels premiats amb el llibre d'Avelino Hernández “Mientras cenan con…”. Aquest amic ens el recomana perquè alguna cosa li l'ha recordat (ell el va llegir més o menys quan el van publicar, allà pel 2008).
És un llibre dur. Quatre amics i la seua trobada amb la mort. En general, la gent en internet parla malament del llibre. Jo li trobe valors interessants. Veig un narrador amb una perspectiva de gènere (femení) no solament políticament i lingüística molt correctes, sinó també amb la suficient dosi de molèstia per a fer al lector conscient que qui narra és una dona i reconega en això un valor afegit més plaent de pagar que el de Montoro. Trobo també que l'experiència de la mort no és postissa, ni fingida, ni sentida, sinó molt real, molt sentida i prou vertadera perquè li prengues mania a l'escriptora. Trobo, a més, que a pesar que el tema puga ser considerat una miqueta banal o repetit, l'autora sap ben bé de què va un càncer o l'ha estudiat ben a fons (voto pel primer, en els llibres no es veu el que hi ha entre aquestes línies).
L'estructura en capítols, introduïts/interromputs/culminats amb unes “codes” teòriques/interpretatives/aclaridores… sovint distrau però, sobretot, ajuda a suportar alguns passatges certament durs.
Que l'autora siga en la seua vida extra-literària una tècnica en un sindicat dels grans per a mi confereix al text altre valor afegit per estar escrit per algú que professionalment opta (també em valdria que no tinguera més remei, per haver de menjar…) per no rendir-se davant les circumstàncies socials i polítiques d'aquests temps. Un testimoni de que és digne lluitar pels treballadors encara avui dia. Puc (mal)viure en el bipartidisme, però no resistiria un món sense sindicats, només amb patrons.
Aquest és un dels meus “fantasmes”, però també és, des de lluny, un dels temes del llibre: la presa de partit enfront de la injustícia, la solidaritat, assumir el sistema malgrat tot, eixir-se d'ell gràcies als estalvis, lluitar contra la mort, explicar les lluites dels altres…
El tema és l'amistat. I la mort. El tema és la vida.
Dic que he llegit males crítiques i quasi res bo.
A mi m'ha tingut enganxat al llibre i moltes estones m'ha fet recordar-me de la progènie i la descendència de l'autora.
No és recomanable per a qui haja perdut algú recentment. Però no es menja a ningú. I crec que val la pena l'esforç.






Els déus no abandonen Antoni
Homenatge a Antoni Ferrer
Onada edicions, 2015



No coneixia Antoni Ferrer. Però arribe al retut homenatge de 80 poetes del País Valencià.
Coneixíem Saó, la revista de la qual és membre del consell de redacció.
Diuen d'ell que és cim en la poesia valenciana del s. xx.
Diuen d'ell que és entregat, honest, valent i humil.
Però de moment, res he llegit d'aquest Antoni. Només els poetes que l'homenatgen. Caldrà resoldre açò.





Jesús García Cívico
Una casa holandesa
(ego) aforismos en Word, poemas con auto-reverse
ediciones canibaal, 2014



Una casa holandesa és el tercer llibre, el de dissabte i diumenge.
Llegit amb pressa per acabar el cap de setmana llarg. Però com el de l'homenatge a l'Antoni Ferrer, amb la promesa de relectura immediata, post-its en mà.
Va ser durant una trobada furtiva. Fira i caseta de llibreria entranyable, Bartleby. Llibretera poeta de barri testimoni de grans trobades. Amb autor presentant i presentat (parlaven de Candaya i els seus llibres quan arribem). Ens ensenyen el llibre i és el triat per a augmentar la nostra col·lecció d'autògrafs (enllaç).
A l'autor se li nota que es dedica al dret i la seua filosofia. És tímid però parla molt. O a l'inrevés. Ens explica l'aventura del llibre que ens dedica i li prometem ressenya. Un premi que arrepleguem abans de lliurar-lo.
Un llibre d'aforismes escrit en ordinador, processador de textos i les seues virtualitats i defectes, avantatges i inconvenients, etc.
Els capítols del llibre s'anoten amb cançons (enllaç a llista d'enllaços en youtube). Imagino un orfe coneixedor de moltes d'elles. Jo em vaig quedar una generació (més o menys) abans en la meua història amb la música contemporània.
Es tracta de pensaments d'un senyor viscut i viatjat; sabedor de solituds i companyies benvolgudes; habitant deshabitat d'habitacions i ciutats fosques.
Sabut com Vila-Matas, observador com la nostra Anna la de les meravelles, captador d'enllaços entre fenòmens aparentment inconnexos com alumne de l'escola del Segre.
Aquest senyor també és gran. I el seu llibre.
_____

El mes del treball (maig) acaba amb promesa de més d'això: un poble per netejar, regenerar i reconstruir.
A les lectures del primer cap de setmana s'afegeixen relectures, aproximació a grans poetes valencians, resurreccions joioses i noves esperances. Conec ara un poc a l’Antoni Ferrer (Variacions Goldberg), he afegit un nou bloc (blog de cívico) a la meua llista de llocs, confio que la Mediterrània torni a ser un lloc habitable...

5 comentaris:

  1. Molt bona entrada, Cava!!!
    (I com treballes en silenci!...)

    ResponElimina
  2. Que treballador, cavaliere! I quin tres en un tan apassionant!
    Prenc nota de les tres lectures, però crec que, en el meu cas, l'última serà la primera.

    ResponElimina
  3. Com la Sicoris, a mi també m'atrau més la tercera... Potser pel títol que té i la portada...

    ResponElimina
  4. Uauuuu quina cap de setmana! Jo també en vull un com aquest!

    La Mediterrània torna a lluir! I cada vegada ho farå més! Me'ls anoto tots, de baix a dalt !!

    Felicitats per l'entrada icr!!

    ResponElimina