dimarts, 12 de maig del 2015
OLIVE KITTERIDGE.- Elizabeth Strout
OLIVE KITTERIDGE
Elizabeth Strout
Traducció al castellà: Rosa Pérez Pérez
El Aleph editores
(Després m'he assabentat que n'hi ha la traducció catalana d'Esther Tallada, per a Edicions 1984.)
Malgrat ser el premi Pulitzer i el Llibreter 2010, jo no coneixia aquesta autora. Una escriptora que promocionava el seu llibre en una caseta de la Fira del Libre me'n va parlar. Tan efusivament ho va fer que vaig acabar emportant-me el primer llibre dels tres que segons ella eren els millors de l'auotra (i el seu no el vaig comprar): Una gran troballa que em farà continuar a seguir les obres de l'Elizabeth Strout.
Una novel·la feta de 13 contes o 13 contes al voltant d'una protagonista com a eix comú?
La protagonista? principal és una mestra retirada que viu en un petit poble de Maine, Nova Anglaterra. Això sembla segons el títol, però els veritables protagonistes són les vides dels habitants del poble, els canvis diaris, la deriva catastròfica que va prenent el món sencer (a ulls dels habitants), el pas del temps... La resposta a la primera pregunta podria ser: Un calidoscopi de vides, escenes, experiències, records...
Els temes del llibre?
L'amor, la soledat, la memòria, la por, la gelosia, el desencís, la malaltia, la mort. Quasi res! Però és ben cert: amb una subtilesa i habilitat ben poderoses, l'autora ens va endinsant en aquest temes a través de les vides d'aquesta gent. I de vegades amb un humor que, trobe jo, apreciarem més els d'aquest costat de l'Atlàntic!
Com està narrat?
Els contes/capítols (no en tots s'anomena la dura i implacable Olive) són com a flaixos, cares d'un prisma, anècdotes, diferents punts de vista, constants canvis de perspectiva... T'atrapa des del principi i va guiant-te, a poc a poc, però amb un fluir implacable. Tot narrat amb una claredat i senzillesa que et deixa bocabadat.
Què en diria jo?
Als que els agrada o no la literatura feta als USA, si no l'heu llegida correu a la llibreria o biblioteca més propera i agafeu-la!
Una passada!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una vegada establides les opcions, no sé si anar a per el llibre o anar a per el llibre, amic...
ResponEliminaNovel·la calidoscòpica, perspectivisme, senzillesa narrativa i, per acabar-ho d'arrodonir, tocs d'humor. No cal dir que m'apunto la recomanació!
ResponEliminaHoola!
ResponEliminaEn el seu moment OLIVE KITTERIDGE va ser molt llegida, ja sigui pel Premi Llibreter 2010, sempre ajuda, per la qualitat del llibre: l'Olive ens fa riure, plorar, plena de gent diferent com tots nosaltres. Veiem les reaccions de la protagonista en relació els seus veïns. Ben diferent amb el seu marit, del qual porta el cognom.
Als E.U.A n'han fet una sèrie tv de 4 episodis amb gran actriu Frances McDORMAND fent d'Olive. Ganes de veure-la.
Que estrany que cap orfe no l'hagués comentada encara. Lectura plena de realitat i humor. A la llista.
Molt bona traducció d'edicions 1984.
Imma C.
Imma, la sèrie m'ha agradat també molt, sobretot la interpretació de la protagonista (Una passada!).
EliminaDe fet als Emmy 2015, li han donat el premi a la millor sèrie limitada, i a la millor protagonista, Frances McDormand (que fa d'Olive Kitteridge).
Com dieu, té un humor molt subtil, però a mi em va resultar una novel·la dura i plena de tristor; ara real com la vida mateixa.
ResponEliminaUna dona molt gran, i molt honesta, aquesta Olive... i un llibre magnífic, recomanable "total"...
ResponElimina