dimecres, 11 de novembre de 2015

La historia secreta del disco. Peter Shapiro

La historia secreta del disco
Peter Shapiro
Caja Negra ed.
2012
412 pàg.
Traducció d'Agostina Marchi

Amb el subtítol de Sexualidad e integración racial en la pista de baile el periodista musical Peter Shapiro ens presenta un brillantíssim assaig sobre los conseqüències que va suposar la música disco (com que és una editorial argentina, ho tradueixen com a gènere masculí i l'hi posen l'artícle EL...) sobretot a Nova York, però després a tota Amèrica per acabar el món sencer; a nivell musical, social i estètic.
Ens explica també sociològicament la irrupció d'aquest estil musical i la igualtat racial que va aportar a la manera de relacionar-se i sociabilitzar dins l'oci nocturn.
I tot canviaria...

Funciona bé a nivell històric, estètic, social i musical.
Sense ser fanàtic, és realista, observador i savi.
Veiem els principis de la música disco als primers locals nocturns gais negres es va barrejar amb els afroamericans i els immigrants italians i llatins, com ràpidament es va estenent; després arriba als clubs més exclusius per fer-se massiu i després ja global...

Així, la nova música és narcicisme, hedonisme i frivolitat però també un nou sentit a la idea de col·lectiu i comunitat al promoure la integració racial, sexual i de classe dins la pista de ball.

Hi ha els antecedents, la pujada, el clímax i el declivi. Ho anem veient a les diferents "catedrals" del moment: The loft, Le Jardin, Paradise Garage o Studio 54... Tot relatat amb passió i rigor.
I amb la banda sonora d'aquells dies: Sylvster, Giorgio Moroder, Chic, Bee Gees...

"En la pista de baile, la política pertenece al ámbito del cuerpo, no al de la retórica: es una política internalizada, una política del gesto que quizás conserve algo de la postura de muchos de aquellos grupos de izquierda intransigentes de principios de los setenta para los que hasta la más mundana de las actividades cotidianas estaba imbuida de significación política..."

Però després el furor passaria igual que passen els dies, arribaria Reagan i després el SIDA i ja res seria igual..

1 comentari:

  1. Sembla un assaig molt complet sobre la història de la música disco i la seva incidència en els canvis socials. Una mica, el que ja va passar als anys 20 i 30 (salvant totes les distàncies) i, més endavant, també als 60. La cultura popular, que sembla una cosa com de segona fila, sempre ha tingut aquest poder transformador.

    ResponElimina