Temps de gel
Fred Vargas
Traducció del francès, Anna Torcal i Salvador Company
Amsterdam, Ara llibres, 2015
Frédérique Audoin-Rouzeau (qui escriu sota el pseudònim de Fred Vargas) ens tenia molt mal acostumats. I amb aquest "ens" estic referint-me als seus seguidors incondicionals, als friquis que hem devorat tots els seus llibres i els esperem impacients. Cada un o dos anys ens oferia una entrega de la peculiar novel·la policiaca que fa. Ara n'havien passat més de quatre i, clar, això ens tenia desconcertats. Es van disparar tots els rumors possibles: Tindrà la crisi de la pàgina en blanc? Estarà malalta o deprimida? L'hauran segrestada? S'ha cansat d'escriure? És que, com molta gent pensa, la novel·la negra o policiaca no està al nivell de bona literatura i vol canviar de temes?, etc.
Però, de moment, no. Tot ha estat un mal somni, tot ha tornat a la normalitat amb aquests "Temps de gel". Si estàs familiaritzat amb la seua escriptura, no et decebrà.
Seguim amb els mateixos protagonistes: l'inspector Adammsberg i tota la colla dels seus subordinats en la comissaria (Molts pensem que aquests personatges són el millor de les novel·les).
Però ara incorpora personatges d'un illot d'Islàndia, i de... la Revolució francesa (Robespierre, Danton, el botxí de la guillotina Sanson, els jacobins... Et farà documentar-te, i molt, sobre la Revolució).
Les seues novel·les no segueixen un sol camí (hi ha per descomptat un fil conductor, però molts fronts oberts).
I és el que tenen les novel·les de la Vargas, unir història i realitat, tradicions, llegendes, mitologia... amb suspens, humor, ironia, molta fantasia, introspecció dels personatges, gran importància de l'entorn...
I tot això i més escrit amb una prosa fluïda, detallista però àgil, amb uns pensaments i diàlegs fascinants.
Un altre a la panera, amic: aquest nadal promet!
ResponEliminaLa novel·la negra o policiaca no està al nivell de bona literatura?, diu elPac. Jo penso una mica així, però tinc amics que en són fanàtics, i a sovint discuteixo amb ells sobre aquest tema. Jo em sento com si perdés una mica el temps amb una nove·la així, i que el podria dedicar a una literatura amb més substància.
ResponEliminaSi només busquem entreteniment, està molt bé. És una qüestió de gusts? No és literatura de rellegir? És literatura d'usar i tirar? Potser un poc sí, almenys jo penso així.
Hauríem de definir primerament què és bona literatura. Jo trobe que bona literatura és aquella que et serveix a tu en un moment i satisfà les teues expectatives en aqueix moment, no?
ResponEliminaVinc de llegir el Temps de gel. En general, la novel·la negra em deixa un poc fred. La Fred Vargas, però, m'aborrona, m'encanta, em torna boig... Trobe que la seva escriptura és magistral, el seu quefer literari està a l'alçada dels grans escriptors, la seva manera de contar, d'establir lligams entre coses imposibles, el seu punt esotèric, les seves aventures amb la història...
ResponEliminaDigueu el que vulgueu de la novel·la de policies: a la Vargas, sispli, "honor i glòria".
Honor i gloria i alabances les que calguin. Gran la Vargas, molt gran. No he llegit "Temps de gel" fins ara, m'havia imposat un petit sacrifici, sempre he corregut a comprar les seves novel·les, aquesta vegada tenia altres coses i ho he fet durar, així el plaer és més gran. Me la vaig "tragar" la setmana passada, com sempre enganxada, gaudint de cada pàgina, com una camella. Arribat rl final .... com si faltes alguna cosa, no sé ... llàstima que es tracta del final i, clar, no puc explicar-me més.
ResponElimina