TAMBOR DE ARRANQUE
Editorial Candaya, 2015
La frontera entre les paraules i la imatge és cada vegada
més difosa, la imatge no ho pot explicar tot, les paraules soles a vegades es queden curtes, l’una
amb les altres’altra s’entrelliguen per explicar-nos els sentiments i les emocions que
els protagonistes d’aquesta novel·la senten abans i després de la seva
separació, les imatges, però, no les veiem, les llegim, les sentim, ens fan
mal.
L’autor busca la complicitat intuïtiva del lector, no
explica pràcticament res de la parella, ens
mostra objectes, l’observació d’objectes, escenes per desentrellar el
maremàgnum d’emocions contradictòries que determinen els finals... hi ha
diàlegs on s’integren personatges secundaris, aparentment colaterals però
determinants per entendre-ho tot, tancant un cercle que no inclou relat de
sentiments, el lector els viu... cops de puny directes al plexe solar,
tendresa, rebobinat de la pròpia vida...
La bellesa de la soledat, del dolor, de l’enyor... esdevé
poesia visual, focalitzada en certs objectes: el girar d’una roda d’una bicicleta
estesa en un riu, els lladrucs emocionats d’un gos, les paneroles d’hivern
corrent per una cuina desangelada, una nevera buida, dues persones parlant
per telèfon per sobreviure, una foguera a la riba d’un riu, el forat fet a
terra a casa d’un veí per plantar-hi un arbre que ha de fer ombra a un cotxe inexistent,
boira, fum...
L’Editorial Candaya, torna a encertar-la portant-nos fins
aquí un caramelet bell i amargant d’un jove autor argentí, amb un poder visual
fortíssim, com de cinema d’autor i és
que la bona literatura ja ho té això, difumina límits, i ens arriba a fer creure que llegim imatges o que podem entrar dins les planes d'un llibre per abraçar al seu protagonista i plorar amb ell.
"Leo cree que en pareja, eso, hacer planes cuando todo está mal, se puede hacer. Pero que estando solo es imposible"
L'autor va rebre el premi Ciudad de Rosario per aquesta novel·la l'any 2012, i fou publicada a Argentina el mateix any.
M'encanta llegir llibres que ha recomanat l'Anna, i després tornar a llegir la seva ressenya...
ResponEliminaLes recomanacions d'aquesta noia són totes maques, interessants...
El seu parer, la seva mirada, enriquidora, sempre!
Amb aquest llibre, també!
M'ha encantat aquesta delícia de novel·leta (el diminutiu és per l'extensió, no per altra cosa). Gràcies, Anna.
ResponElimina