Jenny Offill
Libros del Asteroide ed.
2016
172 pàg.
Traducció al castellà d'Eduardo Jordá
Anem per feina:
Formalment és una novel·la impactant i molt impecable.
Feta de paràgrafs curts que quasi funcionen com si fossin aforismes en alguns casos, va construïnt el relat amb to àgil i sintètic.
L'argument és una nena que va creixent. Noia i després dona. Es casa. serà mare. El temps va passant i la vida se li fa complicada.
Aquesta noia és molt intel·ligent i, a vegades, això pot ser perillós perquè li fa pensar massa (però pels lectors és una festa).
La vida. Així, tant fragmentada com la realitat. Inestable i líquida. En un relat fresc i meravellós.
Potser al principi és complicat pillar-li el ritme, però cap al mig, quan entenem les regles internes del text, el relat es va construïnt i tot funciona tant bé que llavors voldries que no tingués fi.
"Aquel chico era tan guapo que lo miraba mientras dormía. Si tuviera que resumir lo que hizo conmigo, diría lo siguiente: hizo que yo me pusiera a cantar todas las canciones malas que sonaban en la radio. Mientras me quiso y cuando dejó de hacerlo."
"Los budistas dicen que hay ciento veintiún estados de conciencia. Y entre estos, solo tres están relacionados con la desgracia y la tristeza. Pero la mayoría de nosotros nos pasamos la vida yendo y viniendo de uno a otro de esos tres estados."
I així, fragment a fragment, apareix la història.
(Potser perquè la vida és aquest espai que queda entre paràgraf i paràgraf?)
Departamento de especulaciones és anar de frase en frase; molt molón.
Una de les sorpreses bones d'aquesta primavera!!!!!!
PD:
"P.: ¿Por qué la budista no alcanzaba a pasar la aspiradora por los rincones?
R.: Porque no tenía apego a los accesorios."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada