Katarina, el paó i el jesuïta
Drago Jancar
Pagès Editors
2005
381 pàg.
Traducció de Simona Skrabec
En el meu cas, i com bé saben els amics que
més em coneixen, quan m'han de fer un regal si es tracta
d'un llibre sempre l'encerten.
Doncs així és com em va arribar a les mans aquesta novel·la: una bona amistat
eslovena va aconseguir aquesta traducció de l'eslovè al català (després he vist
que n'hi ha algun més), i era un detall lingüístic i cultural més que pel
mateix llibre. A sobre, és una edició de Pagès, editorial de Lleida.
Ara bé, he de dir que el text se
m`ha
fet una mica feixuc. Després d'una extraordinària introducció per part de la
traductora (Simona Skrabec),
entrem en una novel·la d'època, centrada a mitjans del segle XVIII, i basada en
el triangle amorós d'una jove (la Katarina)
amb dos personatges totalment antagònics... i com sabeu, això dels triangles
diu la tradició que no acostumen a acabar massa bé.
Com a rerefons (i aquí és on segurament
l'autor més encerta) es descriuen una sèrie de tradicions i usos d'aquell
període històric en aquella part d'Europa (d'Eslovènia
a l'actual Alemanya), on era usual efectuar pelegrinatges periòdics per a veure
relíquies com és en aquest cas el "Bagul Daurat" de Colònia, una
odissea esbojarrada on s'hi
apunten tota mena de personatges i on transcorre la major part de la trama.
No falta, és clar, el rerefons històric, molt marcat per les habituals guerres
de l'imperi Austro-hongarès
amb Prússia, així com la gran influència en tots els àmbits que tenia l’Esglèsia,
que també feia les seves pròpies guerres i intrigues, com aquí en el cas dels jesuïtes
En resum, crec
que ens trobem amb un text molt aconsellable pels amants de la novel·la
històrica seriosa, sobretot perquè s'hi descriu amb gran luxe de detalls un
determinat període, sense alguns infantilismes i anacronismes habituals en
altres textos, però per al meu gust hi falta una mica de ritme (és lent) i a
vegades resulta una mica confós, probablement degut a la difícil traducció.
Crec que per la xarxa encara es pot trobar aquesta novel·la, encara que
l'edició que tinc és del 2005. Si més no, es tracta d'una curiositat que ens
permet comprovar que, en el fons, les nostres cultures sempre solen ser més
similars del què ens pensem (repeteixo,
la introducció, titulada "Segons els
àngels, els homes són terribles", és impagable.
“Una guerra és una cosa
molt contagiosa, un cop comença, s’escampa més ràpidament que el còlera, de fet
li agrada avançar en companyia del còlera. Una guerra s’escampa amb la rapidesa
amb què a la primavera els ratolins inunden els camps”. (Pàg. 206)
Com dius, si la novel·la històrica és bona i seriosa per a mi té un valor afegit. I aquesta sembla una raresa. Gràcies, la buscaré.
ResponEliminaNo sóc expert en hìstòria, però crec que sí que és fidel a l'època descrita, que l'autor sembla conéixer molt bé. Pel que fa als pelegrinatges i les guerres de religió té força interès.
ResponElimina