Aroma de alcanfor.- Naiyer Masud

Naiyer Masu
Aroma de alcanfor
Traducció al castellà de Rocío Moriones Alonso
Atalanta, 2010

(fitxa de l'editorial i primeres planes aquí)


1. Aroma de alcanfor.
Narració en arabescos:
- no és linial, encara que té un començament i un final
- tampoc no és circular, encara que va de mort en mort
- ni espiral, no tens la sensació de pujar ni baixar.
Va formant motius. Té ritme, però no és un ball.
Un nen malcriat, així s'anomena a si mateix, reconstrueix ocells morts, joguines de nen major, copia artistes morts i propers. Amb bàlsam a les mans després de fer-se mal, converteix ceràmiques en ex-vots curatius.

2. Interregno.
Comença el relat ja madur. Es desenvolupa com si ja portés una estona produint-se. Acaba, i encara queda molt per fer.

3. Lo oculto.
"He dejado de hablar, pero no de mirar." (pàgina 77)

4. Shisha Ghat.
Segons una nota de la traductora (un treball preciós, per cert), "En lugar de 'adoptivo' el autor emplea en este relato la palabra 'manhbola' que literalmente significa 'dicho verbalmente'."
Un conte trist.
Un conte que et demana de contar a tu. Llança pedres a la teva superfície i les ones et porten a la riba i et tornen al fons.
Imatges que remenen la teva tranquil·litat de llac en calma i el fons de les teves aigües regirades.
Un nen que no pot parlar però viu de les paraules: de les que vivia el seu pare, de les que li va donar el seu 'munhbola', de les que van acompanyar el naixement i la mort de la Paria...
"Di mi nombre".

5. El velatorio de la señora.
Des de l'atracció cap a la dringadissa de les joies fins a la por. Allò que la lluentor fa amb els que la duen i la desitgen.

6. Los vestigios de la familia Ray.
El títol ja avisa. Però l'autor emprén la ruta per una avinguda ampla, d'aquelles que t'expliquen tots els detalls, les voreres, les llambordes, els soportals, les mitjanes ajardinades... Quan vols adonar-te'n, has entrat en un altre carrer, més estret, amb balcons a una banda i a l'altra d'aquells en els que et pots tocar amb els veïns, coneguts i familiars, teus... I tu et submergeixes en una finestra, escoltes una conversa, hi participes... I la història era aquesta, encara que no t'ho esperaves...

7. La mina del Jardín de los Pavos Reales.
I si vols, t'enfades amb el Masud, que decideix quan, com i per on et porta, i fins quan.

Alcanfor, o la seva còpia sintètica la naftalina, és un producte per allunyar els insectes dels insectes; poderós verí; bàlsam per determinades malaties; perfum...
És medicina. Higiene. També mort.
La seva "aroma" és literatura pura, sense artificis.
Al final d'aquest recull de contes, en una entrevista, l'autor reconeix que després d'escriure la història elimina trossos. Fa neteja.
Diu que no hi ha poesia ni metàfores. Menteix. És un "bellaco". Manipula. Et fa treballar.
No sóc jo molt de contes. Trobo aquest llibre magistral.