dissabte, 2 d’abril de 2016

Novel·la històrica


Novel·la històrica

Novel·la històrica

Novel·la històrica

Novel·la històrica



La imatge del temps transcorregut es reflecteix en la meua memòria (M. Y.)

(L'entrada del Tiet Truman (Katatrina, el paó i el jesuïta) m'ha fet pensar en aquest tipus de novel·la.)

Hi ha una nova teoria sobre el temps la qual suggereix que, com que el temps no avança, tot el temps és sempre present. Però la meua experiència personal, lluny de teories filosòfiques, em diu tot el contrari: No hi ha present, aquest desapareix, se'n va, ja és pretèrit en el moment que vols atrapar-lo; i crec que tots tenim clar que el futur ningú no sap com serà. Només seria, doncs, el passat, l'únic temps acabat, sòlid, susceptible de ser explicat, contat, comentat, ensenyat... Encara que siga una explicació en relació al present (?).

Explicar, comentar, desenvolupar... aquells temps és tasca d'historiadors, però aquests difícilment ens poden dur a viure i sentir el temps passat immersos en la història. I ací intervindrien alguns bons escriptors que ens han donat algunes de les novel·les més inovidables i que tenen un substrat històric.

M'agradaria, si us sembla, fer recapitulació d'aquelles novel·les diguem-ne històriques que ens han deixat una profunda empremta.

I jo, per començar només, no puc deixar de mencionar:

- Memòries d'Adrià i Opus nigrum, Marguerite Yourcenar
- Q, Luther Blissett

I, entre totes i tots, hi n'afegirem aquestes:

- SamarcandaAmin Maalouf (Magda)
- Els àrabs del marJordi Esteva (icr)
- El libro de los susurrosVarujan Vosganian (icr)
- Jo ClaudiRobert Graves (Isa)
- Episodios nacionales, Benito Pérez Galdós (Sícoris)
- La sega, Martí Domínguez (Emma)
- Memorial del convento, José Saramago (elPac)
- Les històries naturals, Joan Perucho (Magda)
- Dos taüts negres i dos de blancs, Pep Coll (Imma C.)
- VictusAlbert Sánchez Pinyol (Imma C.)
- Les veus del Pamano, Jaume Cabré (elPac)
- El viatge de l'elefant, José Saramago (Sícoris)
- La novela de la ópera, Franz Werfel (Til·la)
- Eben, Ryszard Kapuscinski (Magda)

17 comentaris:

  1. Respostes
    1. equip de continuïtat6 d’abril de 2016, 19:45

      Copiem el comentari de la Magda aquí per ser d'aquest tema: Q de Luther Blissett, una novel·la que a mi em va fer "disfrutar" com una camella. 700 pàgines que es poden llegir d'una tirada (només abandonant lleugerament si cal anar al lavabo o a apagar el foc si es crema el sopar) però més enllà de la genialitat de la novel·la en sí, el que no me'n puc estar és de remarcar (homenatjar) els seus autors, aquest grups de noiets que van aconseguir que una editorial poderosa com Grijalbo Mondadori publiqués per primera vegada (any 2000) amb un "anticopyright" "Está permitida la reproducción total o parcial de esta obra y su difusión telemática siempre y cuando sea para uso personal de los lectores y no con fines comerciales". Tampoc me'n puc estar de citar els seus arguments per rebutjar "drets d'autor": "Nosaltres creiem que tota obra de l'intel·lecte és col·lectiva. L'intel·lecte no resideix en el cap d'un sol autor sinó en qualsevol cosa que es nodreixi de l'aportació de tothom. Com un flux continuo d'informació i reelaboració de tot una comunitat, una xarxa de contacte" GENIAL. I és van suïcidar, també col·lectivament. I van tornar a néixer, de nou en plural. Ara signen com WU MING (sense nom en xinès) Totes les seves obres, a l'abast de tothom, aquí: http://www.wumingfoundation.com/italiano/downloads_ita.htm

      Elimina
  2. Pac,

    Jo és que justament, de novel·la històrica no en sóc gens...

    Però abraçades igualment!

    ResponElimina
  3. Els àrabs del mar, de Jordi Esteva
    El libro de los susurros, de Varujan Vosganian

    ResponElimina
  4. Jo vaig gaudir molt amb Jo Claudi de Robert Graves.

    ResponElimina
  5. No és un gènere que m'apassioni gaire, però destacaria alguns dels "Episodios nacionales" de Galdós.

    ResponElimina
  6. Una d'actual, dedicada a aquells que estan "farts de la guerra civil" i d'aquells que, com el R. Hernando (PP), pensen que "alguns només es recorden del seu pare assassinat i enterrat quan hi ha subvencions": La sega, de Martí Domínguez.

    ResponElimina
  7. Una altra novel·la ambientada molt bé històricament i que, en els '80, em va causar un gran impacte va ser Memorial del convento de José Saramago.

    ResponElimina
  8. Històries Naturals de Perucho, es podria considerar novel.la històrica?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperava que algú reconeixera l'aportació del Joan Perucho a aquest tipus de novel·la. Pensava, si algú no ho feia, fer-ho jo. Gràcies, Magda.

      Elimina
  9. Algú de vosaltres ha llegit Salambó del G. Floubert? Parlen d'ella com a novel·la històrica, però les ressenyes que n'he llegit no m'han convençut de llegir-la, a pesar de que és del Floubert.

    ResponElimina
  10. VICTUS de l´Albert Sánchez Pinyol, 2012
    És una novel.la de ficció històrica. Biografia fictícia del tinent coronel navarrès Martín de Zubiría i Olano, Guerra de Successió Espanyola, Setge de BCN (1713-1714).

    La història és real o fictícia a les novel.les històriques?
    Documentació?
    Sempre em faig un embolic a l´hora de saber si és realitat o ficció.

    Imma C.

    ResponElimina
  11. DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS de PEP COLL (Pessonada,1949)

    Ambientada als anys 40. a la Vall de Carreu (Pallars Jussà)
    Retrat de les misèries, de la dictadura, la postguerra. Vida duríssima en un ambient rural.
    Pep Coll reconstrueix un fet real, gran treball de documentació a nivell oral i escrit.
    Excel.lent novel.la, molt premiada.

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquesta època, Imma, a mi em va agradar moltíssim Les veus del Pamano del Jaume Cabré.

      Elimina
  12. Quan he vist que elPac esmentava el "Memorial del convent" de Saramago, he pensat en una altra novel·la del mateix autor: "El viatge de l'elefant". Tot i no ser estrictament una novel·la històrica, sí que s'emmarca en les corts europees del segle XVI, a través del periple del pobre paquiderm, regal del rei Joan III de Portugal a l'arxiduc Maximilià d'Àustria.

    ResponElimina
  13. LA NOVELA DE LA ÓPERA de FRANZ WERFEL. Tracta un moment de la història de la música apassionant a Venècia on es reflecteix l'enfrontament-apropament del compositors Verdi i Wagner amb dues visions diferents a l'hora de compondre una òpera.

    ResponElimina
  14. Eben de Ryszard Kapuściński No és una novel·la, però és, crec, literatura en majúscules. I és història, també amb majúscules, història gairebé contemporània, història dels oblidats, dels que massa vegades els pensem llunyans o diferents oblidant que d'aquella història també en som `protagonistes i que hi fem el paper de dolents.

    ResponElimina