Tres llibres, tres pallisses, tres dolors que en són un

Dacia Maraini
Passos lleugers
Traducció al català d'Iban Leon Llop
Edicions 96, 2009


Passos lleugers és un llibre fet per al teatre. Dacia Maraini recull un grapat de “testimonis de dones encara presoneres de la discriminació”. La traducció al català és de l'Iban L. Llop. És com tallar-te les venes amb un ganivet d'or i pedres precioses. Un text preciós que parla de nenes venudes, joves violades, germanes oferides com a rescat de deutes de joc, mares lapidades... Vaig anar a veure la versió que ha fet la Companyia de Teatre Crit. Brutal.

Adonis (Alí Ahmad Said Esber) / Houria Abdelhouahed
Violencia e Islam
Traducció al castellà de Carme Castells
Ariel, 2016


El llibre és d'Adonis, nom gran de poeta gran, l'etern candidat al Nobel. El seu quefer va molt més enllà de la renovació poètica en àrab. El seu pensament demana canvis a l'Islam i a la resta: aquell no té res a dir al món, l'altre ha deixat de buscar la civilització i ha tornat els seus ulls només cap als diners. És un llibre curiós: una conversa àgil i molt aclaridora, entre un gran poeta i una psicoanalista. Amb ell enfronten el tema de la violència com el final dels monoteïsmes, la negació de l'individu com allò a erradicar i els valors de la cultura i la humanitat com a única possibilitat de futur per a l'ésser humà. Gran part del llibre ofereix una reflexió sobre les dones què ens hauria de empènyer a canviar les estructures de poder i convivència a tothom, tant a la gent de l'islam com a la resta. És un llibre valent i, em penso, molt necessari.

Svetlana Alexiévich
La guerra no tiene rostro de mujer
Traducció al castellà de Yulia Dobrovolskaia i Zahara García González
Círculo de lectores, 2015


La Nobel 2015 pretén un llibre que faci perbocar als generals. I se'n surt. Es tracta d'un repertori de testimonis, exhaustiu, de dones a l'exèrcit. Dones russes participants a la segona guerra mundial. Dones submergides voluntàriament, fins i tot lluitant per fer-ho, al món mascle de la guerra. Només les que van tornar, és clar. Svetlana ho diu: vol contar la guerra des del punt de vista de les dones que la van fer: nenes, infermeres, ingenieres, conductores de carros de combat i avions, aquelles que van haver de buscar i desactivar bombes i mines... Com a home penso que no hauria d'haver cap persona que no haja llegit almenys un vint o un trenta per cent d'aquest llibre (o el llibre sencer, si ha de dedicar-se a la política). Es tracta d'un d'aquells llibres que vols acabar per deixar de patir.

* * *

Dacia, la nostra amiga de Bagheria, Dones meves, Amor robado i Marianna Ucrìa, recull i adapta, per acabar el text, arredonint-lo, un poema africà d'autor desconegut:

L'Adormida

Adormida... jo sóc l'adormida
i se m'enduen
Qui se m'enduu?
Adormida... jo sóc l'adormida
I el meu cos s'enduen.
Jo sóc la desvelada
Jo sóc l'exclosa
Jo sóc aquella a qui han imposat la prohibició
Jo sóc aquella a qui han humiliat
Jo sóc aquella a qui han engabiat
Jo sóc aquella a qui han intentat doblegar posant-me
les mans sobre el cap per enfonsar-me
fins el nivell del mal amb cara de simi
Jo, entre els marbres de la desgràcia, somric
Jo, entre les roques del silenci velat de blanc, somric
Jo sóc aquella a qui han volgut sufocar i empènyer
fins al bell mig del foc
A qui han cregut marcar, deixant sobre la seua pell
cicatrius obertes de bat a bat
Jo sóc aquella a qui pretenien donar en esposa
a l'aurora del món
Adormida... jo era l'adormida
I se m'enduien, però qui?
Jo sóc l'exclosa
Jo sóc aquella a qui donen com a esposa de l'aurora
del món, portadora d'aigua, portadora dins de forats
de fumejants vapors.
Portadora... vull l'aigua. És aigua que bull
Portadora d'aigua
Han volgut que m'enfonsara,
Han intentat llançar-me cap per avall
dins la crosta negrenca del mal
amb cara de simi
Jo sóc la portadora d'aigua
Jo sóc l'exclosa
Jo dorm