dimarts, 19 d’abril del 2016

Los anillos de Saturno | W. G. Sebald


Los anillos de Saturno. Una peregrinación inglesa
W. G. Sebald
Traducció al castellà de Carmen Gómez i Georg Pichler
Editorial Anagrama, 2008


"Los anillos de Saturno están formados por cristales de hielo y por lo que se supones partículas de polvo de meteorito que giran en torno al planeta en trayectorias circulares, describiendo una órbita que se sitúa a la altura de su Ecuador. Probablemente se trata de los fragmentos de una luna anterior que, demasiado cercana al planeta, se desintegró por la acción de las mareas de Saturno."

Aquest epígraf de l'Enciclopèdia Brockhaus que Sebald col·loca al principi del seu llibre pot donar-nos una idea de la seua intencionalitat, puix un tema que travessa tot el llibre és la descripció de com les forces de la natura estan sempre treballant en contra d'allò que ens pot semblar permanent. I, afegirem, com la memòria i la història (amb les voltes i trencaments de la temporalitat) tenen un paper tan important en les nostres vides.

Vaig llegir Austerlitz del Sebald i em va semblar una de les novel·les més interessants, més sublims escrites a finals del s. XX. I, clar, vaig anar cap arrere per llegir aquests Anillos. Pensava que era una novel·la (com l'anomenen alguns crítics), i no, és una obra inclassificable, una mixtura, un pensament divagant, una obra fragmentària, un llibre de viatges, un reportatge, uns pensaments com a resposta al paisatge, relats i records, assaig, parla d'escriptors (Conrad, Flaubert, Chatutebriand, Borges), d'història... I tanmateix, hi ha autors (com ara, Vila-Matas, Susan Sontang i d'altres) que advoquen per la ficció en aquesta meravella de llibre.

(Passarem del paisatge i la seua transformació per les forces de la natura, a la cria de cucs de seda, a la malenconia, a la guerra entre Japó i Xina, a un constructor de la maqueta del Temple de Salomó, a la calavera de Thomas Browne o al colonialisme belga i britànic, etc.)

Los anillos de Saturno, amb una escriptura àgil i densa alhora (en la pàgina a penes hi ha punts i cap), és una proposta d'aventura a fer un viatge exterior (la història) i, sobretot, interior (la memòria i el jo), tot gràcies a una erudició aclaparadora i una barreja de gèneres que l'autor utilitza magistralment.

(Llàstima!, un gran defecte en aquesta edició d'Anagrama són les reproduccions de fotos, dibuixos... que hi apareixen: són d'una qualitat ínfima, fins al punt que hi ha vegades que et costa desxifrar què estàs mirant; i ja passava això en Austerlitz.)

2 comentaris:

  1. M'acabes de donar els ingredients precisos del llibre que buscava per regalar per Sant Jordi a una determinada persona. Tot i que clar Sant Jordi sol ser una diada de novetats i .... però ai carai, resulta què és a la biblioteca de Reus, doncs crec que regalaré un préstec bibliotecari! Ni que sigui per llegir-lo jo, però és un llibre dels que han de caure, amb aquesta entrada no en tinc dubtes.

    ResponElimina
  2. Si hi voleu aprofundir, al blog de Vila-Matas hi ha un article de Susan Sontag on escriu sobre els tres llibres de Sebald en els quals el tema és "els viatges sota el signe de Saturn, divisa de la malenconia":

    http://www.enriquevilamatas.com/escritores/escrsontags1.html

    ResponElimina