MANUAL PER A DONES DE FER FEINES. Lucia Berlin

Manual per a dones de fer feines
Lucia Berlin
l'altra ed.
2016
480 pàgs
Traducció d'Albert Torrescasana

No coneixíem de res a la Lucia Berlin ni l'havíem llegida. Però gràcies al pròleg de la gran Lydia Davis (ull també al seu recull de relats a Seix Barral ed.) que ens posa en antecedents, explica la seva complicada vida i resalta els trets més significatius de la seva narrativa; després podem copsar millor tota la profunditat i la força de Lucia Berlin.

Aquest és un recull brutal i boníssim de relats quasi tots molt durs perquè Lucia Berlin va tenir una vida duríssima, amb tot el pack sencer del sofriment (alcoholisme, 3 marits, 4 fills, una germana morta de càncer, infermera durant molt anys...) i aquest dolor està present en tots els contes, molts en primera persona o com a personatge secundari dins de les històries.

Però és com si en els relats de la Lucia Berlin la literatura s'imposés al patiment de la vida i del viure; aquesta sensació de quan llegeixes als grans autors moderns (Knausgård, Bolaño, McCarthy...), que tot i la força de les històries que expliquen, de la duresa dels relats; alguna cosa surt de dins de les històries mateixes i ens posseeix, ens dóna esperança per seguir endavant amb la història, impossible deixar-les. Però alguna cosa queda i trascendeix; molts dels contes d'aquest recull són excel·lents, inoblidables.
Fins i tot quan es posa lírica amb històries més llargues, com el conte dels submarinistes, que voldries que no s'acabés mai o el del taller d'escriptura a la presó, el de l'advocat que ajuda als joves misteriosos, o el de la estudiant sudamericana que arriba a la universitat americana, les històries de bugaderies...
Però és que en té tants de bons! Perquè és un recull gran, gran!

I llavors hi ha també aquesta característica, delicatessen, que té Lucia Berlin, que de tant en tant li posa una frase, metàfores, comparacions; d'aquestes que t'has de fregar els ulls, de lo bona que és la frase. Impensable i genial com petites granades de mà...
"Déu provoca apagades al cervell dels borratxos, perquè si sabessin el que van fer, estic segura que es moririen de vergonya."

"...Va ser inquietant perquè trigava molt, com quan Mishima necessita tres pàgines perquè la senyora es tregui el quimono..."

500 pàgines on mai tens la sensació que sobri ni que falti res.

I també aquesta altra sensació que et fa encongir el cor quan veus a l'autora dins de cada relat, vivint i patint; però que, tot i la vida duríssima que va tenir, ho compensa de manera impensable, tenint un projecte (com tots els grans autors), una obra que és un projecte de vida. Un pla. Una obra que, sense rendir-se, la va escrivint dia a dia i pàgina a pàgina. Després, a llarg termini, es mantindrà en el temps, per la qualitat i força d'aquesta mateixa obra...

En un món perfecte hauria de ser un dels llibres del Sant Jordi!
I un dels millors de l'any, segur. Ja ho és.

Llegiu i descobriu-la...