Franck Maubert
Acantilado ed.
2016
104 pàg.
Traducció al castellà de Juan Díaz de Atauri
"Su cara trasluce ya una gran melancolía, incluso cuando sonríe."
Franck Maubert, que ja coneixíem pel seu anterior "Conversaciones con Francis Bacon", torna a fer una fascinant aproximació fanàtica al món de l'art més llegendari ara, quan ha localitzat la jove que va encandilar a l'escultor Alberto Giacometti a finals dels 50, a Paris, i aquest la va convertir en la seva model.
Giacometti, quan ja era un escultor mundialment famós, era un habitual, a passejar de nit, per la zona de Saint-Denis i els seus bars per escapar de la fama i les aglomeracions del seu estudi. En l'anonimat de la nit era lliure i podia descansar la seva ment.
En una d'aquestes passejades va conèixer la jove Caroline, desenfadada i prostituta. L'escultor queda intrigat i arravatat pel caràcter i la mirada de la noia.
Tornarà a buscar-la i ja no es separarà d'ella i la convertirà en la seva inspiració i model.
Franck Maubert, com si d'un reportatge periodístic llarg es tractés afronta el relat amb una trobada on li va treient els records a la entrevistada, que va recordant amb tristesa, per una joventut ja perduda i per un temps ja passat i que es va apagant.
L'autor intenta captar, mitjançant els records de la noia (ara ja senyora gran) que va inspirar l'artista, el secret de la creació, aquell moment màgic en que tot encaixa i l'art s'inicia en la ment de l'escultor Giacometti.
"En eso consiste la disciplina del creador, que se atiene a la modelo para impedir que la verdad quede silenciada. También su apasionamiento, que le lleva a no renunciar nunca a captar lo esencial, aún despojándolo de todo. Al final restituye un enigma."
sembla una meravella Toni...
ResponEliminamés gràcies!
Vaig prenent nota de tot el que recomaneu, i aquest pinta molt bé. Gràcies.
ResponEliminaM'ha agradat molt la forma entre periodística i narrativo-biogràfica que té el llibret, però el contingut no, aquesta complaença i fins i tot enaltiment, malgrat tot, del geni, encara que aquest estiga humiliant la seua dona i gitant-se amb totes les prostitutes que li ixen al pas, portant-les a casa, comprant-los cotxes, etc, tot imposant-li-les a la seua dona i despreciant-la i ignorant-la. No tot és justificable en la persona. El personatge Giacometti era un geni, però el que conta l'autor com a persona no deixa de ser sòrdid i humiliant, encara que es disfresse d'amour fou. Està molt ben escrit però em molesta el to de veneració i admiració cap a les seues actituds personals. Torne a insistir en la qualitat de l'escriptura de Maubert,però... I ens dóna una visió de com era Alberto a banda de la seua faceta artística.
ResponElimina