Novel·la històrica
Novel·la històrica
Novel·la històrica
Novel·la històrica
La imatge del temps transcorregut es reflecteix en la meua memòria (M. Y.)
(L'entrada del Tiet Truman (Katatrina, el paó i el jesuïta) m'ha fet pensar en aquest tipus de novel·la.)
Hi ha una nova teoria sobre el temps la qual suggereix que, com que el temps no avança, tot el temps és sempre present. Però la meua experiència personal, lluny de teories filosòfiques, em diu tot el contrari: No hi ha present, aquest desapareix, se'n va, ja és pretèrit en el moment que vols atrapar-lo; i crec que tots tenim clar que el futur ningú no sap com serà. Només seria, doncs, el passat, l'únic temps acabat, sòlid, susceptible de ser explicat, contat, comentat, ensenyat... Encara que siga una explicació en relació al present (?).
Explicar, comentar, desenvolupar... aquells temps és tasca d'historiadors, però aquests difícilment ens poden dur a viure i sentir el temps passat immersos en la història. I ací intervindrien alguns bons escriptors que ens han donat algunes de les novel·les més inovidables i que tenen un substrat històric.
M'agradaria, si us sembla, fer recapitulació d'aquelles novel·les diguem-ne històriques que ens han deixat una profunda empremta.
I jo, per començar només, no puc deixar de mencionar:
- Memòries d'Adrià i Opus nigrum, Marguerite Yourcenar
- Q, Luther Blissett
I, entre totes i tots, hi n'afegirem aquestes:
- Samarcanda, Amin Maalouf (Magda)
- Els àrabs del mar, Jordi Esteva (icr)
- El libro de los susurros, Varujan Vosganian (icr)
- Jo Claudi, Robert Graves (Isa)
- Episodios nacionales, Benito Pérez Galdós (Sícoris)
- La sega, Martí Domínguez (Emma)
- Memorial del convento, José Saramago (elPac)
- Les històries naturals, Joan Perucho (Magda)
- Dos taüts negres i dos de blancs, Pep Coll (Imma C.)
- Victus, Albert Sánchez Pinyol (Imma C.)
- Les veus del Pamano, Jaume Cabré (elPac)
- El viatge de l'elefant, José Saramago (Sícoris)
- La novela de la ópera, Franz Werfel (Til·la)
- Eben, Ryszard Kapuscinski (Magda)
Samarcanda - Amin Maalouf
ResponEliminaCopiem el comentari de la Magda aquí per ser d'aquest tema: Q de Luther Blissett, una novel·la que a mi em va fer "disfrutar" com una camella. 700 pàgines que es poden llegir d'una tirada (només abandonant lleugerament si cal anar al lavabo o a apagar el foc si es crema el sopar) però més enllà de la genialitat de la novel·la en sí, el que no me'n puc estar és de remarcar (homenatjar) els seus autors, aquest grups de noiets que van aconseguir que una editorial poderosa com Grijalbo Mondadori publiqués per primera vegada (any 2000) amb un "anticopyright" "Está permitida la reproducción total o parcial de esta obra y su difusión telemática siempre y cuando sea para uso personal de los lectores y no con fines comerciales". Tampoc me'n puc estar de citar els seus arguments per rebutjar "drets d'autor": "Nosaltres creiem que tota obra de l'intel·lecte és col·lectiva. L'intel·lecte no resideix en el cap d'un sol autor sinó en qualsevol cosa que es nodreixi de l'aportació de tothom. Com un flux continuo d'informació i reelaboració de tot una comunitat, una xarxa de contacte" GENIAL. I és van suïcidar, també col·lectivament. I van tornar a néixer, de nou en plural. Ara signen com WU MING (sense nom en xinès) Totes les seves obres, a l'abast de tothom, aquí: http://www.wumingfoundation.com/italiano/downloads_ita.htm
EliminaPac,
ResponEliminaJo és que justament, de novel·la històrica no en sóc gens...
Però abraçades igualment!
Els àrabs del mar, de Jordi Esteva
ResponEliminaEl libro de los susurros, de Varujan Vosganian
Jo vaig gaudir molt amb Jo Claudi de Robert Graves.
ResponEliminaNo és un gènere que m'apassioni gaire, però destacaria alguns dels "Episodios nacionales" de Galdós.
ResponEliminaUna d'actual, dedicada a aquells que estan "farts de la guerra civil" i d'aquells que, com el R. Hernando (PP), pensen que "alguns només es recorden del seu pare assassinat i enterrat quan hi ha subvencions": La sega, de Martí Domínguez.
ResponEliminaUna altra novel·la ambientada molt bé històricament i que, en els '80, em va causar un gran impacte va ser Memorial del convento de José Saramago.
ResponEliminaHistòries Naturals de Perucho, es podria considerar novel.la històrica?
ResponEliminaEsperava que algú reconeixera l'aportació del Joan Perucho a aquest tipus de novel·la. Pensava, si algú no ho feia, fer-ho jo. Gràcies, Magda.
EliminaAlgú de vosaltres ha llegit Salambó del G. Floubert? Parlen d'ella com a novel·la històrica, però les ressenyes que n'he llegit no m'han convençut de llegir-la, a pesar de que és del Floubert.
ResponEliminaVICTUS de l´Albert Sánchez Pinyol, 2012
ResponEliminaÉs una novel.la de ficció històrica. Biografia fictícia del tinent coronel navarrès Martín de Zubiría i Olano, Guerra de Successió Espanyola, Setge de BCN (1713-1714).
La història és real o fictícia a les novel.les històriques?
Documentació?
Sempre em faig un embolic a l´hora de saber si és realitat o ficció.
Imma C.
DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS de PEP COLL (Pessonada,1949)
ResponEliminaAmbientada als anys 40. a la Vall de Carreu (Pallars Jussà)
Retrat de les misèries, de la dictadura, la postguerra. Vida duríssima en un ambient rural.
Pep Coll reconstrueix un fet real, gran treball de documentació a nivell oral i escrit.
Excel.lent novel.la, molt premiada.
Imma C.
D'aquesta època, Imma, a mi em va agradar moltíssim Les veus del Pamano del Jaume Cabré.
EliminaQuan he vist que elPac esmentava el "Memorial del convent" de Saramago, he pensat en una altra novel·la del mateix autor: "El viatge de l'elefant". Tot i no ser estrictament una novel·la històrica, sí que s'emmarca en les corts europees del segle XVI, a través del periple del pobre paquiderm, regal del rei Joan III de Portugal a l'arxiduc Maximilià d'Àustria.
ResponEliminaLA NOVELA DE LA ÓPERA de FRANZ WERFEL. Tracta un moment de la història de la música apassionant a Venècia on es reflecteix l'enfrontament-apropament del compositors Verdi i Wagner amb dues visions diferents a l'hora de compondre una òpera.
ResponEliminaEben de Ryszard Kapuściński No és una novel·la, però és, crec, literatura en majúscules. I és història, també amb majúscules, història gairebé contemporània, història dels oblidats, dels que massa vegades els pensem llunyans o diferents oblidant que d'aquella història també en som `protagonistes i que hi fem el paper de dolents.
ResponEliminaMagda, m'he llegit "Eben". Tenies raó: és molt bo. És un diari de viatge per Àfrica, d'escenes viscudes al llarg de molts anys, d'explicar-nos els processos de descolonització de molts països africans, de testimoniniatge de molts dels conflictes que posteriorment hi van tenir lloc i d'alguns que encara hi continuen (com ara, els enfrontaments entre hutus i tutsis a Rwanda, o el genocidi a l’oest del Sudan), de la creació de l’estat de Libèria, on van anar a parar, retornats des dels Estats Units de Nord-Amèrica, descendents dels antics esclaus, dels senyors de la guerra, etc. etc.
EliminaUn gran llibre que t'hi implica, com dius tu. Molt, molt recomanable!